Resultats de la cerca

És molt accidentat i comprèn dos conjunts estructurals els altiplans i valls de Toluca, coberts per llacs i les valls d’erosió fluvial de l’antiga regió endorreica El sòl és molt fèrtil moresc, blat, fruita l’altiplà és el centre humà i econòmic del país on es troben les principals ciutats Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Toluca Al principi el nom d’Anàhuac era utilitzat per a designar la regió dels llacs, on hi havia la capital dels asteques Tenochtitlán més tard s’estengué, de manera impròpia, a tot l’altiplà mexicà

La seva principal font de recursos és el conreu de l' henequén o sisal Hi ha també manufactures de tabac i indústries de ciment És el centre econòmic i comercial més important del S de Mèxic Nus de comunicacions per ferrocarril i carretera Té aeroport i universitat, i és seu de l’arquebisbat La catedral 1586-98, influïda per la de la Ciutat de Mèxic, segueix l’estil del Renaixement hispànic També del s XVI, bé que restaurat, és el palau de l’arquebisbe La casa de Montejo, fundador de la ciutat, té una façana plateresca 1549 El Museo de Arqueología de Yucatán conserva restes maies

És a la vora del Río Bravo, a la frontera dels EUA, davant la ciutat d’El Paso Texas Constitueix un dels centres més importants de la frontera nord del país La població, que cap al 1900 era de 8 780 h, augmentà d’una forma considerable a causa de les relacions comercials amb els EUA Centre econòmic d’una regió de conreu intensiu, és el mercat del cotó més important del país la indústria és creixent destilleries i derivats del cotó Gran centre turístic afavorit per excellents comunicacions i per la proximitat dels EUA Té aeroport Fou fundada per uns franciscans, que l’anomenaren Paso del Norte…

La capital és Chetumal 56 709 h 1980 Limita al N amb el golf de Mèxic, a l’E amb la mar Carib, al S amb Belize i a l’W amb els estats de Yucatán i Campeche És una extensa plana de 4 a 6 m d’altura, composta per roques calcàries, en un procés de carstificació molt avançat, per tant amb pocs corrents de superfície, però amb molts de subterranis La costa és molt retallada El clima és tropical, calorós i humit L’agricultura és poc desenvolupada cereals i fruites tropicals La principal riquesa és l’explotació forestal Molt poca indústria La població 10 h/km 2 est 1990 és eminentment rural Dominada…

És la quarta ciutat pel nombre d’habitants i un dels centres econòmics del país És situada en una gran vall prop del vessant oriental del sistema Tarasco-Nahua, al peu dels volcans Iztaccíhuatl i Popocatépetl La vall és recorreguda pel riu Atoyac, afluent del Balsas És un important centre comercial i agrícola i un gran nucli industrial Importants activitats tèxtils, indústries alimentàries, material de construcció i joieria Fundada per Julián Garcés 1531, l’any següent rebé el nom de Puebla de los Ángeles Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Puebla, fundada el 1937, i…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà Solsonès El territori d’Ivorra s’estén…

Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…

La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions…

La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…

Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El 1974 li fou agregat el municipi de l’Aranyó 26,1…