Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
banys d’Arties
Establiment d’aigües termals situat a 1 140 m d’altitud, dins el terme municipal de Salardú (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, aigua avall de la vila.
L' aigua d’Arties és hidrosulfurosa
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
riu de Marra
Riu
Curs d’aigua de la Vall d’Aran, afluent de la Garona per l’esquerra, aigua amunt de Bossost.
Rubinat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al S del poble de Sant Pere dels Arquells.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de Llindars Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada que conté sulfat sòdic, emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan s XX aigua de Rubinat Prop d’aquest lloc tingué lloc la batalla de Rubinat durant la guerra contra Joan II
riu d’Ondara
El riu d’Ondara, al seu pas per Tàrrega
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central, que neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred.
La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera corre pel peu de la ciutat, entra a l’Urgell on rep el nom del Reguer i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre
serra de Cubeishic
Serra
Serra de la Vall d’Aran, que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la Coma d’Auran (2 427 m).
Domina, pel sud, el pla de Cubeishic , vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs
Valarties
Vista general del sector d’Arties (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Vall
Vall de la Vall d’Aran que forma la major part del terme de Salardú
, que davalla del massís del Montardo i en direcció SN aflueix a la Garona a la vila d’Arties.
És drenada pel arriu de Valarties Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties
serra d’Horno
Serra
Contrafort N del massís del port de Viella (Vall d’Aran), que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hereda.
Al seu peu hi ha el güell d’Horno , ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere
Era Garona de Ruda
El riu de Ruda al fons de la vall homònima
© Fototeca.cat
Riu
Un dels dos braços —el més llarg— que forma la Garona
a Castell-lleó (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader