Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ascerris
Ciutat
Nom d’una suposada ciutat dels lacetans, segons Ptolemeu, i que Peire de Marca identificà, per una evolució morfològica molt dubtosa, amb el nom territorial de Segarra amb capital a Cervera.
Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d’altres situen Ascerris a Calaf
Vallferosa
Torre del castell de Vallferosa i església de Sant Pere que conformen el nucli antic del poble de Vallferosa (Torà)
© Xavier Varela
Poble
Poble (540 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), a la dreta de la riera de Vallferosa (afluent, per la dreta, de la riera de Llanera).
La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre del Torre de Vallferosa que ho domina tot De l’antiga església parroquial de Sant Pere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual Santa Maria de…
Torà
Torà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall del Llobregós, a la confluència amb la riera de Llanera, al límit amb la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació La demarcació municipal de Torà —en el punt de contacte entre el Solsonès, la Segarra i l’Anoia— inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera de Solsonès Limita al N i a l’E amb els municipis solsonencs de Llobera i Pinós, respectivament al S, amb l’enclavament d’Enfesta del municipi de la Molsosa Solsonès, Castellfollit de Riubregós Anoia, i els municipis segarrencs d’Ivorra i Sant Guim de la Plana, i a l’W ho fa amb Massoteres i Biosca Solsonès L’antic terme de Torà s’estén…
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…