Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
baronia de Biosca
Història
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca (Segarra) i que a mitjan s XVI pertanyia als Camporrells.
El 1709 passà als Delpàs, i al s XIX als Iglésies
Cabestany
Façana principal de l'església de Sant Salvador de Cabestany
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb.
El lloc és esmentat ja al segle X L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n'obtingueren el mer i mixt imperi el 1381 Al segle XIX formà municipi l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada
Santa Fe de Montfred
Interior de la capella de Santa Fe de Montfred, al municipi de Talavera (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe
(834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe , del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al s XI pertangué als Cervelló i al s XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma
Castellmeià
Vista del castell de Castellmeià
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret i antic terme de Torrefeta (Segarra), al sud de Llor.
El castell de Castellmeià s XIII fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació N'eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià , únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga
el Mas de Bondia
Vista general del poble del Mas del Bondia, al municipi de Montornès de Segarra (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montornès de Segarra (Segarra), situat uns 3 km a l’W del cap del municipi.
L’església parroquial Sant Bartomeu depèn de la de Montornès Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena
Vallferosa
Torre del castell de Vallferosa i església de Sant Pere que conformen el nucli antic del poble de Vallferosa (Torà)
© Xavier Varela
Poble
Poble (540 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), a la dreta de la riera de Vallferosa (afluent, per la dreta, de la riera de Llanera).
La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de SantPere i la torre del Torre de Vallferosa que ho domina tot De l’antiga església parroquial de SantPere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de SantPere…
Gràcia
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper a les Oluges (Segarra), construït el 1419.
L’edifici data del 1419 Pertangué als agustins de Cervera
Montfred
Castell
Antic castell del municipi de Talavera (Segarra), situat al cim de la serra de Montfred (834 m alt.), on es troba l’actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d’aigües de les conques de l’Anoia, del riu d’Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castelltort als hospitalers
Gospí
Vista de l'església de Sant Martí de Gospí
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Ramon (Segarra), situat al NW del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí El lloc pertangué als marquesos de Palmerola
la Guàrdia Lada
Vista general del castell de la Guàrdia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra, situat a l’E del cap del municipi, al peu d’un turó (780 m alt.) coronat per les ruïnes de l’antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera.
Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany