Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Sant Antolí
Aspecte de l'església de Sant Antolí
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Ribera d'Ondara (Segarra), és situat a les ribes del riu d’Ondara.
És format per dos nuclis El més antic, el poble de Sant Antolí, s’estén per una costa a la ribera esquerra del riu d’Ondara, i és format per uns carrerons, que algun temps foren tancats per dos portals L’antiga església parroquial de Sant Antolí o Antoní, que s’ha anat restaurant, és al cim Conserva a l’esquerra de l’edifici la construcció romànica a la dreta s’obriren dues grans arcades per fer-hi un eixample amb la construcció gòtica, que des del segle XV o poc abans es convertí en la nau principal Allargant la part romànica s’hi afegí durant el segle XVIII la capella de Sant Isidre, les…
el Mas Claret
Aspecte de la capella del Pare Claret
© Patrimonifunerari.cat
Caseria
Caseria del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Hi ha la capella dedicada al pare Claret, propietat dels claretians
la Sisquella
Aspecte de l'església de la Sisquella
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a l’W del terme, dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
La seva església de la Mare de Déu de les Neus o de la Salut depèn de la parròquia de Sant Pere dels Arquells
Hostafrancs
Aspecte exterior de l’església de l’Assumpció
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a la dreta del Sió, al sector N del terme.
L’església parroquial de l’Assumpció, erròniament anomenada de Sant Bartomeu, és d’època barroca, amb el campanar modern hi depenen les esglésies de l’Aranyó i Muller A la plaça que conserva com a monument l’antiga creu de terme amb el capitell original amb les figures dels dotze apòstols Celebra la festa major el 24 d’agost, per Sant Bartomeu, que n’és el patró, i la festa del Roser per la segona Pasqua Berenguer de Brocard, deixà en el seu testament de l’any 1093 el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere mentre visqués, i després al capítol d’Urgell, que el posseí fins a la desamortització…
monestir de Sant Pere dels Arquells
Aspecte de l'església de Sant Pere dels Arquells
© Patrimonifunerari.cat
Monestir
Pabordia o priorat canonical dependent de l’Estany, situat a l’església parroquial de Sant Pere dels Arquells del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al s XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge El…
castell de Sanaüja
Aspecte de les restes del castell de Sanaüja
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada sobre un turó que domina el poble de Sanaüja (Segarra).
Només en queden algunes restes, però conserva alguns vestigis antics medievals i altres de reconstrucció fetes al segle XVII pel bisbe d’Urgell, per adaptar-lo a residència, que utilitzà molt poc
Montfar
Aspecte de l'església de Santa Maria de Montfar
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a la dreta del riu d’Ondara, que forma un enclavament (1,52 km2) entre els municipis de Talavera (Segarra) i Montmaneu (Anoia).
La seva església de Santa Maria és d'origen romànic, molt modificada posteriorment Fou sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbasí Dins el nucli hi ha una font pública feta amb una làpida sepulcral gòtica provinent de l'església
Alta-riba
Aspecte de l'església de Sant Jordi d'Alta-riba
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Estaràs (Segarra), aturonat a 664 m d’altitud i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt
Palamós
Aspecte de les ruïnes de l'església de Sant Joan de Palamós
© Patrimonifunerari.cat
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó.
Al s XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent
Santa Maria del Pla
Aspecte de la façana principal del santuari i convent de Santa Maria del Pla (Sanaüja)
© CIC-Moià
Santuari
Convent
Antic santuari i convent augustinià en ruïnes, situat a un quilòmetre al S de la vila de Sanaüja (Segarra), sota el Tossal Julià.
En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no…