Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Muller
Vista exterior i façana de l’església de Sant Pere de Muller
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), en procés de despoblament, situat a ponent del poble de l’Aranyó.
L’església parroquial Santa Maria depenia de la d’Hostafrancs
Figuerola
Masia
Masia i antic terme del municipi de Torà (Solsonès), a la vall de Figuerola, tributària, per l’esquerra, del riu de Llanera.
L’església depenia de la de Sant Miquel de Fontanet
Mont-ros
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Sant Ramon (Segarra), a 650 m alt., al N del cap del municipi.
La seva església parroquial Sant Antoni depenia de la de Guspí
Puig-redon
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà (Solsonès).
L’antiga església parroquial Sant Joan depenia de la de Fontanet
Granollers de Segarra
Vista de l'església de Sant Jaume de Granollers
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), al N del terme, a la vall del Llobregós.
L’església Sant Jaume depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi al segle XIX
Pomar
Antiga església de Sant Pau, que concentrava el poblet de Pomar, a Ribera d’Ondara (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), establert en un tossal (589 m alt.), a la dreta del riu d’Ondara.
La seva església Sant Pau depenia de la parròquia de Montlleó Era de la senyoria del comte d’Erill
la Guàrdia Lada
Vista general del castell de la Guàrdia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra, situat a l’E del cap del municipi, al peu d’un turó (780 m alt.) coronat per les ruïnes de l’antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera.
Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany
Palamós
Aspecte de les ruïnes de l'església de Sant Joan de Palamós
© Patrimonifunerari.cat
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó.
Al s XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent
Sedó
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a la dreta del Sió.
De la seva església parroquial depenia la de Cardosa El lloc és esmentat el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera fou lloc reial
Cabestany
Façana principal de l'església de Sant Salvador de Cabestany
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb.
El lloc és esmentat ja al segle X L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n'obtingueren el mer i mixt imperi el 1381 Al segle XIX formà municipi l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada