Resultats de la cerca

Resta l’enorme torre mestra, rodona i emmerletada, d’uns 30-32 m alt que domina l’església de SantPere de Vallferosa i les runes de les cases de l’antic poble de Vallferosa El castell, ja esmentat el 1052, pertanyia al ducat de Cardona, dins la batllia de Torà

Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat…

La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de SantPere i la torre del Torre de Vallferosa  que ho domina tot De l’antiga església parroquial de SantPere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de SantPere…

És al sector nord-occidental del terme L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la collegiata de Guissona El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell

L’església Santa Maria depèn de la de Guissona El lloc és esmentat el 1099 la senyoria pertanyia a la collegiata de Guissona Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Nial actualment del municipi de Guissona

Format a redós del vell castell de Granyanella, del qual només queden restes, a les afores del nucli hi ha l'església parroquial dedicada a sant Salvador, construïda al segle XVII sobre les restes de l'església romànica

L’església parroquial Sant Esteve depèn de la de Vicfred

De la seva església parroquial Sant Esteve depèn la de Comabella la jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona tot formant part de l’arxiprestat de Lleida des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona

Situació i presentació El municipi de Guissona, de 18,10 km 2 d’extensió, confronta amb els termes de Massoteres, a llevant, i de Torrefeta i Florejacs a ponent, a tramuntana i a migdia Al SE, en un petit sector de les serres dels Domenges, limita amb el darrer municipi i amb el de Sant Guim de la Plana Tots aquests municipis esmentats, més el de Tarroja, formen part de l’esmentada plana de Guissona El terme comprèn, a més, l’enclavament del Mas d’en Porta, que es troba situat entre els municipis de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió Un dels punts més elevats del terme és la Creu de…

És centrat en l’església romànica de Sant Miquel de Tudela 540 m alt El lloc és esmentat ja el 1099 Al s XIX formà ajuntament juntament amb Queràs