Resultats de la cerca

Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d’altres situen Ascerris a Calaf

Hi ha la capella romànica de Sant Pere, molt reformada

Només en queden algunes restes, però conserva alguns vestigis antics medievals i altres de reconstrucció fetes al segle XVII pel bisbe d’Urgell, per adaptar-lo a residència, que utilitzà molt poc

La seva església de Santa Maria és d'origen romànic, molt modificada posteriorment Fou sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbasí Dins el nucli hi ha una font pública feta amb una làpida sepulcral gòtica provinent de l'església

La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt

L’església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d’origen romànic, però molt restaurada és sufragània de la de Sant Miquel de Prenyanosa Damunt el poble hi ha, aturonades, les restes de l’antic castell de Malgrat , esmentat ja el 1078 dins la marca de Berga, que fou possessió de Santa Maria de Solsona

La població és molt disseminada L’església parroquial és dedicada a santa Maria Formava un municipi independent que comprenia els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Rabassa, la Tallada, Sant Domí i el Castell de Santa Maria, els llogarets d'Altadill i d'Amorós, la quadra de Palamós i l’antic terme de Vilalta

Era un antic santuari marià la Mare de Déu del Pla , conegut des del segle XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l’exclaustració 1835 El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l’església, ambdós de tipus barroc neoclàssic L’església continua la seva funció de santuari hi ha un aplec molt concorregut el 9 de setembre

Fundada a la segona meitat del segle XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics

Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor Arnau d’Alta-…