Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Comes Vell
Aspecte de Comes Vell (Moià)
© C.I.C - Moià
roca del Vell
Cim
Cim dels municipis d’Alcanó (Segrià) i Granyena de les Garrigues (Garrigues).
Andaní
Antic poble
Antic poble del municipi d’Alfarràs (Segrià), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la plana al·luvial estesa entre el riu i el canal de Pinyana.
Situat a 1 km al N del nucli vell d’Alfarràs és, de fet, un raval del cap de municipi
la Colònia Jorba
Colònia Jorba (Calders)
© C.I.C. - Moià
Colònia industrial
Antiga colònia industrial del municipi de Calders (Moianès).
Situada a la vora de la riera de Calders, consta de tres naus fabrils, resclosa, canal, turbina i diverses construccions dedicades als habitatges dels treballadors Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom, raó per la qual de vegades també és anomenada el Manganell La fàbrica tancà el 1981 És nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls Calders
la Cuirassa
Barri
Barri de Lleida, situat a llevant del carrer de Cavallers.
Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les…
séquia de Torres
Canal de regadiu del Segrià que rega les hortes del Cappont (Lleida), Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sunadell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.
Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…