Resultats de la cerca

Comprèn vuitanta tombes, del tipus hipogeu, de les dinasties XIX-XX període ramèssida, en llur majoria de reines, però també n'hi ha de prínceps Llur qualitat és desigual, car mentre que algunes són de bona factura sempre, però, de dimensions més reduïdes i de decoració més pobra que les dels faraons, n'hi ha d’altres que no foren acabades o bé han estat malmeses en època postfaraònica Les més importants són la de la reina Nefertari, muller de Ramsès II —sens dubte la millor—, la de Thiti, esposa d’un dels Ramsès de la dinastia XX, i les de Khaemuast i d’Ammoherkhepeshef, fills de Ramsès III

Les restes més importants són del període predinàstic o eneolític, classificades en Naqāda I o Amratià i Naqāda II o Gerzeà La gran riquesa del jaciment tombes i objectes permeté a F Petrie, l’excavador 1895, d’establir el sistema de cronologia relativa dit Sequences Dates SD, i ha donat nom, així mateix, a una època i a un tipus de cultura naqādiana Són importants també les restes del període arcaic, ja històric, trobades per J de Morgan el 1897 Consisteixen fonamentalment en tombes de la dinastia I 3100-2890 aC, entre les quals es destaca la mastaba de maó 54 metres de llarg per 27 d’…

El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres probablement dels segles XIII i XIV, el cos ruïnós d’una antiga fortalesa medieval segle XII i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d’accés de la part E del puig del castell Fa la impressió que és enclotat, però des d’allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el 898, i des…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…