Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
la Fàbrega

Aspecte de l'antic molí de la Fàbrega, reconvertit en restaurant
© CIC-Moià
Castellnou de la Plana

Exterior de Castellnou de la Plana (Moià)
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic molí senyorial que fou transformat en un gran casal gòtic, on continuaren residint els seus propietaris fins al segle XVII, situat a migdia de Moià (Moianès), ben prop de la carretera que comunica amb la de Castellterçol.
El 1645 Pere de Planella, baró de Talamanca, Calders, Rodors, etc, va vendre Castellnou a la família Barrera Avui es manté encara ben sencer i té detalls, com una cambra subterrània sobre pilars i voltes que evoquen tot l’art militar medieval L’antiga casa forta de Castellnou de la Plana, dita de Molins, es convertí el 1381, per privilegi del rei Pere III a Pere de Planella, en castell termenat que incloïa en la seva jurisdicció el terme de Moià i la parròquia de Marfà Pere de Planella havia comprat a la corona el mateix any l’antic terme de Clarà i la vila de Moià La família…
puig d’Olena

Vista del puig d’Olena, amb el santuari a Puigdolena a l’esquerra i el Serrat al peu de la muntanya (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Muntanya
Muntanya de 823 m del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Prop hi ha situat l’antic sanatori de Puigdolena
Bertí

Església de Sant Pere de Bertí (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), situat damunt els cingles de Bertí, prop del Figueró i Montmany, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l’esquerra.
L’església parroquial de SantPere és actualment abandonada Dins el terme hi ha l’antic mas el Clascar , transformat modernament en castell aprofitant elements d’altres indrets
castell de Granera

Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de Pere de…
riera de Marfà

Aspecte de la riera de Marfà
© C.I.C - Moià
Riera
Curs d’aigua del Moianès, afluent de capçalera de la riera de Calders, que neix dins el terme de Collsuspina.
En el seu curs alt rep els noms de riera de Santa Coloma i de Fontscalents en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders
la Guàrdia

Vista de l’urbanització de la Guàrdia (Calders)
© C.I.C - Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Calders (Moianès), que pren el nom d’un antic mas.
necròpolis de Pertegàs

Necròpolis de Pertegàs (Calders)
© C.I.C. - Moià
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al SW del municipi de Calders (Moianès).
Se situa prop del mas enrunat de Pertegàs, al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m 2 , dels quals se n'han excavat uns 250 m 2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009 Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica
Mussarra
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
La Mussarra, amb nom de reminiscències aràbigues, especialment la forma d' Almuçarra que apareix el 1112, és un antic mas que té propera la capella romànica de SantPere de la Mussarra, ara convertida en pallissa El casal és una edificació bastida amb pedra, d’una gran severitat i antigor L’edifici romànic era una església erigida probablement al segle XII i resolta amb el pla d’una nau ampliada amb un absis semicircular obert a l’est Al segle XIX la construcció fou molt modificada