Resultats de la cerca

El gran mas de la Païssa és un edific complex i bigarrat, amb torre, galeries, cos residencial i annexos, en el qual es veu obra del segle XII al XVII té igualment una capella dedicada a sant Martí documentada des del 1629

L’església, documentada el 939, que fou sotmesa a Moià, fou reedificada en època romànica i totalment transformada al segle XVIII Es manté encara en peu en un pendent abocat a la vall de la seva riera, i fa conjunt amb la rectoria i el cementiri

Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions

La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que indiquen que era una capella…

La millor manera d’accedir-hi és per Avinyó La vella església parroquial de Sant Joan d’Oló s’aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d’Oló era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla Celebra la festa major el primer diumenge d’agost Sant Joan Nou, com se'n diu popularment, va erigir-se a uns vint-i-cinc minuts vers el SE de l’antiga capella romànica de Santa Creu de…

Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou…

Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086 Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany Va recuperar la seva independència el 1816, tot…

Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…