Resultats de la cerca

Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions

Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI pel de castell Cir o…

En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de Pere de…

Situació i presentació Limita a l’W-NW amb Calders, al NE amb Moià, a l’E amb els municipis de Castellcir, Castellterçol i Granera, i al S amb Mura Bages Monistrol de Calders, que del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934 Així se satisfeia una antiga aspiració dels monistrolencs que, malgrat l’origen històric comú sota la demarcació de l’antic castell de Calders, mantenien per geografia i per tradició una vida pròpia ben diferent de la de…

Situació i presentació Limita amb el terme de Castellterçol NE, amb els del Vallès Occidental de Gallifa SE i Sant Llorenç Savall S, amb el terme bagenc de Mura SW i amb el de Monistrol de Calders NW A l’indret anomenat Collet dels Tres Senyors, situat a l’extrem SW del terme, coincideixen tres municipis de tres comarques diferents Moianès, Bages i Vallès Occidental La seva demarcació voreja pel S una petita cinglera, més acusada a la part que termeneja amb Gallifa, que avança i esdevé menys feréstega vers la plataforma estructural del Moianès L’altitud mitjana del terme és de 600 a 800 m Els…

Situació i presentació Limita a l’E amb el municipi de Muntanyola Osona, al S amb el de Moià i a l’W i al N amb el de Santa Maria d’Oló Té com a centre una ampla vall encaixada entre les petites serres del Gaig i de Puigmartre per ponent, i els vessants septentrionals de Montjoia i la serra de la Barra, o de la Costa, per llevant, d’altituds que van dels 933 m als 972 m Una mica més apartats presideixen la vall, pel NW i pel SE respectivament, el puig de la Caritat 1008 m i el puig de Rodó 1057 m, aquest ja dins els límits de Moià El municipi sobrepassa l’àmbit de la vall pel N i pel S, on es…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme…