Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
puig de la Caritat
Vista del puig de la Caritat
© CIC-Moià
Cim
Cim de la serralada (1.010 m) que separa les rieres de Malrubí i d’Oló, a l’extrem septentrional del Moianès; al seu vessant meridional s’assenta el poble de l’Estany (Moianès).
Monistrol de Calders
Monistrol de Calders (Moianès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, situat a la capçalera de la riera de Calders, al seu torn formada per l’aiguabarreig de les rieres de Marfà (o de la Golarda), de Sant Joan i de l’Om.
Situació i presentació Limita a l’W-NW amb Calders, al NE amb Moià, a l’E amb els municipis de Castellcir, Castellterçol i Granera, i al S amb Mura Bages Monistrol de Calders, que del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934 Així se satisfeia una antiga aspiració dels monistrolencs que, malgrat l’origen històric comú sota la demarcació de l’antic castell de Calders, mantenien per geografia i per tradició una vida pròpia ben diferent de la de Calders El…
Santa Cecília
Aspecte de l’ermita de Santa Cecília
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Granera (Moianès).
Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el…
el Canadell
Vista de El Canadell
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia a la dreta de la riera de Calders, al municipi de Calders (Moianès) .
Té a prop seu l’antiga capella de Sant Salvador del Canadell , romànica
costa del Pol
Vista del Moianès des del cim del serrat del Pol (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Serra
Serra dels municipis de Moià i Collsuspina (Moianès), al sector oriental del terme.
El seu cim culminant 1032 m ofereix una àmplia panoràmica sobre les terres del Moianès
Barnils
Mas de Barnils (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Masia
Mas del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Anomenat antigament mas Hortolà, és un gran casal amb esgrafiats, renovat al principi del segle XIX, que té prop seu la capella de la
Sauva Negra
Massís
Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (980 m), que enllaça, per l’E, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir (Moianès), Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona).
Limita pel N i per l’E amb el curs de la riera de Castellcir dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra
el Clascar
Aspecte del Clascar (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Història
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja al segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí i el municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu
Sant Jaume de la Coma
Vista de l’església de Sant Jaume de la Coma (Moià)
© C.I.C. - Moià
Capella
Capella romànica del municipi de Moià (Moianès), al S del terme, prop del mas la Coma de Sant Jaume.
No degué passar de capella rural L’església apareix citada el 1057, al segle XIII apareix com a Sant Jaume de la Plana, i el 1299 un grup de donats s’aplegava al seu entorn Fou refeta el 1683
riera de Malrubí
Riera
Afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra; neix dins el terme de Moià (Moianès), prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d’Oló i de Moià i, després de passar per Artés (Bages), aflueix al seu col·lector.