Resultats de la cerca

El 1878, el territori fou annexat per la GranBretanya, interessada en les reserves de guano a les illes adjacents, i el 1884 fou incorporada a la colònia del Cap Annexada el 1910 com a enclavament del nou estat independent de la Unió Sud-africana del 1922 al 1977 formà part de l’Àfrica del Sud-oest nom de Namíbia fins el 1968 El 1978, any que l’ONU retirà el mandat sud-africà sobre aquest territori, Walvis Bay passà a dependre de facto i directament de Sud-àfrica Malgrat que el 1990 Namíbia assolí la condició d’estat sobirà, no fou fins el 1994 que Walvis Bay passà…

S'estén per la depressió del Glen More, des de Fort William fins a Inverness 97 km de longitud, i travessa, entre altres, el llac Ness Fou construït per Thomas Telford i obert el 1822 actualment és poc utilitzat

Port de mar, aeroport i nus ferroviari, ciutat administrativa i universitària Universitat d’Aberdeen, fundada el 1494, és el centre regional de l’Escòcia del NE L’extracció de granit, la pesca salmó, areng i les conserves de peix, la construcció naval, les indústries tèxtils jute, llana, cotó i químiques superfosfats són les activitats econòmiques a destacar Des de la dècada de 1970-80 s’ha convertit en la base principal per a l’explotació de petroli a la mar del Nord Fundada per flamencs vers el 1130, durant el regnat de David I, Guillem el Lleó li atorgà carta de ciutat cap al 1175 La…

Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…

La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…