Resultats de la cerca
Es mostren 1141 resultats
Puntland
Divisió administrativa
Regió de Somàlia autodeclarada autònoma.
Ocupa, en una àrea d’uns 212500 km 2 , l’extrem NE de la Banya d’Àfrica, al litoral de l’Oceà Índic, amb el golf d’Aden a la costa N La capital és Garowe, però el centre econòmic és Bosaso El nom prové de l’antic país de Punt , suposadament situat a la mateixa àrea Vers el 2005, la població era d’uns 2,5 milions d’habitants, la gran majoria de llengua somali i religió musulmana Com a entitat política té l’origen en la guerra civil que esclatà a Somàlia l’any 1991, i en la subsegüent fragmentació de l’Estat pels enfrontaments entre clans i Govern L’any 1998 el territori s’autoproclamà autònom…
serra del Toro
Serra
Sector de la serra de la Valldigna, entre la serra de Buixarró i el Mondúber, que culmina a 607 m alt., al límit dels termes de Barx i de Simat de la Valldigna (Safor), que continua vers el N per l’altiplà dit el pla del Toro, que domina la vall Digna.
Tòro
La vall de l’Artiga de Lin amb el coll de Tòro al fons (la Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Forma i grafia errònia que hom ha emprat per a designar Eth Hòro, vall de capçalera del Nere, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Pel port Vell de Tòro o coll de Tòro de Viella , obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés, passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella
vall de Toran
Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
pla de Tor
Pla de la vall de l’Unhòla, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels termes de Viella i de Salardú (Vall d’Aran), a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor
.
refugi d’Eth Ticolet
Excursionisme
Refugi de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.
el Terme
Caseria
Partida
Partida de regadiu i caseria del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), al SE de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco.
Somàlia Italiana
Geografia històrica
Antic protectorat italià (1889-1960) de l’Àfrica nord-oriental.
Arran de la Segona Guerra Mundial fou administrat 1941-50 per la Gran Bretanya Pel juliol del 1960 assolí la independència i formà, juntament amb l’ex-Somàlia Britànica, l’estat de Somàlia