Resultats de la cerca
Es mostren 3721 resultats
Vinferri
Història
Antiga quadra del municipi de Juneda (Garrigues), a l’W de la vila, pràcticament envoltada pels termes de Torregrossa (Pla d’Urgell), els també garriguencs de Castelldans i les Borges Blanques, i Puigverd de Lleida (Segrià).
En resta l’església de Sant Jordi de Vinferri
Vinfaro
![](/sites/default/files/media/FOTO/A086764.jpg)
Vista general del tossal on es troven les restes de la fortalesa medieval de Vinfaró, al municipi de Alfés (Segrià)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Alfés (Segrià), al N del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat
Vinatesa
Despoblat
Despoblat del municipi de Lleida (Segrià).
El terme pertanyia al capítol de la seu de Lleida, que en treia beneficis de l’herbatge Modernament s’ha transformat gràcies a la séquia de Vinatesa , derivada del canal d’Urgell
Vila-seca
Despoblat
Despoblat del municipi de la Granja d’Escarp (Segrià), al límit amb el de Seròs, a l’esquerra del Segre.
Vilanova de Segrià
![](/sites/default/files/media/FOTO/A059287.jpg)
Vista parcial del poble de Vilanova de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació És un dels més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l’E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló al SW, Malpartit enclavament de Torrefarrera a l’W i Alguaire al NW S'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la Flota El terme comprèn el…
coll de Foix
Collada
Coll de la dreta de la Noguera Ribagorçana, per on entra el canal d’Aragó i Catalunya a la Noguera, prop d’Andaní.
Hi deriva la séquia d’Alfarràs
Filipines
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES042_N1.jpg)
Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa, entre ambdues…
fossa de les Filipines
Fossa marina
Fossa de l’oceà Pacífic que voreja, per l’oest, la mar de les Filipines.
De forma estreta i allargada, té una profunditat màxima de 10 541 m, una de les més grans del món
Wieringen
Pòlder
Antiga illa d’Holanda Septentrional, Països Baixos, actualment unida al continent i transformada en pòlder de 20.000 ha.
Fou el primer pòlder 1927-30 i el més septentrional Sobre l’extrem nord reposa el dic que tanca l’antic Zuidersee actual llac d’IJssel
Walcheren
Illa
Illa de la mar del Nord, a la província de Zelanda, Països Baixos, entre el braç oriental de l’Escalda, al N, i l’occidental, al S.
És unida, a través de ponts i dics, amb les altres illes del delta de l’Escalda i amb la terra ferma Conreus de bleda-raves i d’arbres fruiters Hi ha la capital de Zelanda, Middelburg, i també el centre principal, Vlissingen