Resultats de la cerca
Es mostren 1348 resultats
Delft

Vista aèria de l’Ajuntament i del centre històric de Delf
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos, entre la Haia i Rotterdam.
Té indústries importants mecànica, elèctrica i alimentària, ultra la del vidre, la de la porcellana i la ceràmica Les manufactures de ceràmica són documentades des del segle XVI Després d’un període que fou imitada la de Faenza, hom feu porcellana de tipus xinès —que adquirí una gran importància—, imità motius autòctons i sovint atenyé formes fantasioses i exuberants Tot i que són característiques les seves decoracions en blau, també són notables les realitzacions policromades A partir del segle XVIII la producció de ceràmica s’industrialitzà
Geul
Riu
Curs fluvial que passa per les províncies de Lieja (Bèlgica) i Limburg (Països Baixos).
Amb una longitud de 58 km, neix prop del municipi belga de Lichtenbusch i desemboca al Mosa, prop de la localitat neerderlandesa de Meerssen Travessa les localitats mineres belgues de Plombières i Kelmis, causants de la contaminació de les aigües del riu amb zinc i plom Parts d'aquest riu han estat canalitzades Actualment el curs fluvial forma part d’un pla de recuperació
Ljouwert

Vista d'un parc de Ljouwert
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Frísia, Països Baixos.
Situada 50 km a l’W de Groningen, és voltada i solcada de petits canals, i és també cruïlla dels grans canals de Harinxma —que uneix Harlingen, a l’W, amb Groningen— i Dokkumer Ee i Magriel —que uneixen el Lauwerzee, al NE, amb l’IJsselmeer, al SW— És centre comercial i mercat ramader Nucli industrial indústria tèxtil confecció, seda artificial, paper, indústries químiques i mecàniques, metallúrgiques i matèries plàstiques Centre cultural i nus de comunicacions Els monuments més importants són l’església dels Jacobins s XV-XVI i la Casa de la Ciutat s XVIII
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939