Resultats de la cerca
Es mostren 5044 resultats
Saimaa

El llac Saimaa des del pont de Toijansalmi
Finnish Tourist Board
Llac
Llac del SE de Finlàndia.
Amb una profunditat de 82 m, és d’origen tectònic i té les vores rocalloses, amb penya-segats, i cobertes de boscs És unit al llac Ladoga pel riu Vuoksi i al golf de Finlàndia pel canal Saimaa És cobert de glaç de desembre a maig Té els ports de Mikkeli, Lappeenranta i Savonlinna
Rovaniemi
Ciutat
Capital del lääni de Lapin, a Lapònia, Finlàndia, a l’esquerra del riu Kemi i tocant al cercle polar àrtic.
És nus de comunicacions i mercat de pells, enllaçat per ferrocarril amb Kemi, al golf de Bòtnia
Pécs

Vista de la ciutat de Pécs
© Hoffer Gábor / Stock.xchng
Ciutat
Capital del megye de Baranya, Hongria, i alhora districte urbà independent, al SW del país.
Població comercial i industrial, té manufactures ceràmiques, del cuir i de productes alimentaris Jaciments d’hulla i d’urani descobert el 1950 Bisbat catòlic Universitat Antiga ciutat romana, fou durant tota l’edat mitjana la població més important del regne hongarès Experimentà una sensible decadència durant la dominació turca 1541-1687, de la qual es revifà gradualment amb l’entrada de colons alemanys 1681 i sobretot en esdevenir ciutat lliure d’Hongria 1780
Salgótarján
Ciutat
Capital del megye de Nógrád, Hongria.
Situada a la vora dEslovènia, és un centre turístic i industrial Museu miner
Porkkala
Península
Península de Finlàndia, al SW de Hèlsinki.
Per l’armistici del 19 de setembre de 1944, Finlàndia es veié obligada a arrendar-la a l’URSS, en canvi de Hango Hanko, per a l’emplaçament d’una base naval Tornà a Finlàndia el 1956
Pori
Ciutat
Ciutat de la Finlàndia sud-occidental, port a la mar Bàltica.
És centre comercial, administratiu, cultural i industrial establiments metallúrgics i mecànics i filatures de cotó
Debrecen
Ciutat
Capital del megye de Hajdú-Bihar, Hongria.
Constitueix un districte urbà 446 km 2 L’augment demogràfic ha estat molt lent els darrers 30 anys 0,6% anual És un nucli industrial important fertilitzants, mobles, tabac, maquinària, instruments de medicina, indústria alimentària Centre d’ensenyament superior Universitat de Kossuth Lajos, fundada el 1912 Universitat de Medicina de Debrecen, independent des del 1949, i Universitat de Ciències Agràries de Debrecen, del 1868 Fundada al segle XIV, adquirí preeminència dos-cents anys més tard, durant l’ocupació turca i després Fou coneguda amb el nom de “Roma calvinista”, a causa de la…
Dàcia
Geografia històrica
Província romana constituïda l’any 107, després de la destrucció del regne dels dacis.
L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal Adrià la…
Budapest

Vista del Parlament hongarès a la riba del Danubi al seu pas per Budapest
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Hongria, situada a les vores del Danubi, a la sortida dels congosts entre els massissos de Pilis i Börzsöny.
El clima és temperat temperatura mitjana anual, 11,8°C pluviositat anual, 505 mm Consta de dues parts Buda, el nucli antic, que, situada sobre els turons de Buda i el Mont Gellért, a la vora dreta del riu, s’ha convertit, a partir del s XVIII, en el districte on se situen les residències dels alts funcionaris, amb caràcter essencialment residencial, i Pest, que, situada en una plana alluvial a la vora esquerra del Danubi, s’ha desenvolupat en cercles concèntrics en el primer hi ha els districtes comercials, el segon es desenvolupà al s XIX, i el tercer, estès fins a una àrea de parcs i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina