Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Badakhshān
Divisió administrativa
República Autònoma del Tadjikistan.
La capital és Khorog 14 800 h est 1991 Limita a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan Geogràficament i històricament és la part septentrional del Badakhxan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima és continental, bé que amb diferències entre la part occidental i oriental temperatures mitjanes de gener de -7,8°C i -19,6°C, i de juliol de 22,2°C i 13°C, respectivament El riu més cabalós és el P'andž A la part…
Khodžent
Divisió administrativa
Oblast’ del Tadjikistan.
La capital és Khodžent En 1936-91 rebé el nom de Leninabad
Khodžent
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ homònima, Tadjikistan, situada a les dues ribes del riu Syrdarja, a l’entrada de la vall Fergana.
Posseeix fàbriques de seda, desmotadores de cotó, de conserves i de mobles En 1936-91 rebé el nom de Leninabad
Turks i Caicos
Illa de Turks i Caicos
Daniel Piraino (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Grup d’illes de l’Atlàntic occidental, a la prolongació SE de les Bahames, que constitueix una colònia de la Gran Bretanya.
La capital és Grand Turk El clima és tropical marítim, influït pels alisis L’economia es basa en conreus com el blat de moro, sisal, hortalisses i fruits tropicals illa de Caicos, així com la pesca i les salines Hi ha aeroports a Grand Turk i South Caicos
Transoxiana
Geografia històrica
Caicos
Arxipèlag
Grup d’illes situat al sud de les Bahames, de les quals les separa el Caicos Passage
.
Les més importants són North Caicos , Middle Caicos , East Caicos , South Caicos i West Caicos Té aeroport internacional a South Caicos Formen part de la colònia britànica de les illes Turks i Caicos
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i fruiteres Els únics…