Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Tadjikistan
Estat
Estat del SE de l’Àsia central que limita a l’W i al NW amb l’Uzbekistan, al NE amb el Kirguizistan, a l’E amb la Xina, i al S amb l’Afganistan; la capital és Dušanbe.
La geografia física Més de la meitat del territori es troba per damunt dels 3000 m Les valls i les terres baixes, en les quals es concentra la majoria de la població, no superen el 10% del territori, que es troba tot ell en una zona d’intensa activitat sísmica Les regions fisiogràfiques més importants són, a la meitat oriental el Pamir, el sistema muntanyós més alt de l’Àsia Central, amb cims per damunt dels set mil metres Pic Comunisme 7495 m Pic Lenin 7134 m les serralades del Turquestan i del Zeravšan al NW, i del Gissar, que travessa horitzontalment la meitat occidental del país l’extrem…
Badakhshān
Divisió administrativa
República Autònoma del Tadjikistan.
La capital és Khorog 14 800 h est 1991 Limita a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan Geogràficament i històricament és la part septentrional del Badakhxan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima és continental, bé que amb diferències entre la part occidental i oriental temperatures mitjanes de gener de -7,8°C i -19,6°C, i de juliol de 22,2°C i 13°C, respectivament El riu més cabalós és el P'andž A la part occidental…
Gorno-Badakhšan
Divisió administrativa
República autònoma del Tadjikistan.
La capital és Khorog 11 800 h 1991 Limitada a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima de la part occidental és moderadament continental temperatura mitjana de gener de -7,8°C, i de juliol de 22,2°C l’oriental és més freda i seca mitjana de gener de -19,6°C, i de juliol de 13°C Els rius de la part occidental, el P'andž i els seus afluents, són més cabalosos que els de la part oriental El…
Croàcia
Geografia històrica
País de l’Europa sud-oriental, a la península Balcànica, que comprèn una gran part del territori de l’actual República de Croàcia (menys Ístria), parts de Bòsnia-Hercegovina i Eslavònia.
Inclosa dins la província romana de Pannònia Croàcia fou conquerida pels ostrogots i pels àvars al segle VI Al segle VII s’hi installaren els croats, que procedien de la Croàcia Blanca, a la vall baixa del Danubi, i adoptaren la religió catòlica l’any 879, el papa Joan VIII reconegué la sobirania croata Tomislar 903-928 els unificà entre el riu Drava i la mar Adriàtica conclogué una aliança amb els bizantins, que li conferiren el títol de procònsol imperial i l’administració i defensa de les illes dàlmates el 925 es proclamà rei i s’orientà cap a l’Occident Durant el regnat de Krešimir IV…
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…
Bòsnia i Hercegovina
Estat
Estat europeu situat als Balcans, format per les regions històriques de Bòsnia i Hercegovina.
La geografia Limita al N, a l’W i al SW amb Croàcia, a l’E amb Sèrbia i al SE amb Montenegro La capital és Sarajevo És un país molt muntanyós, amb dos vessants el mediterrani, amb el riu Neretva, i el danubià, representat pel riu Sava i pels seus afluents, que drenen la meitat septentrional de la República El clima és mediterrani al sud Hercegovina, mentre que Bòsnia, al nord, té un clima fred i plujós La meitat de l’àrea dedicada a l’agricultura blat, blat de moro, bleda-rave, tabac, arbres fruiters, desenvolupada sobretot a la vall del Sava, és ocupada per pastures la ramaderia ovina,…
Sarajevo
© Comissió Europea
Ciutat
Capital de Bòsnia i Hercegovina, a la vall del Miljacka, afluent del Bosna.
La geografia Indústries tradicionals del tabac, cervesa, catifes, etc, i les modernes elèctriques i farmacèutiques Centre cultural universitat, teatre de l’òpera, museus Tradicionalment, la població és d’origen musulmà en la seva majoria, però són minories importants els croats i els serbis, la presència dels quals confirma l’estatut de la ciutat com a seu, respectivament, d’arquebisbat catòlic i metropolitana ortodoxa Hi ha una escola islàmica i diverses mesquites, entre les quals destaca la de Begova 1530, que donen a la…
Tuzla
Ciutat
Ciutat de Bòsnia, a la república de Bòsnia i Hercegovina.
Situada al peu del Majevica, a la vall del Spreča, hi ha jaciments de cromita i indústries mecàniques Centre d’ensenyament superior
Banja Luka
Ciutat
Ciutat de la república de Bòsnia i Hercegovina, vora el riu Vrbas.
És un centre agrícola tabac i un nucli industrial maquinària elèctrica, indústria alimentària i tèxtil Antiga fortalesa romana, des de mitjan s XVI fins al 1639 fou la residència del paixà de Bòsnia A la fi del s XVIII es convertí en un nucli de resistència contra el domini turc Cap a la fi del 1969 sofrí els efectes d’un violent terratrèmol
Bòsnia
Regió
Regió dels Balcans, a l’estat de Bòsnia i Hercegovina, limitada al nord pel riu Sava, a l’est pel riu Drina, al sud per la regió d’Hercegovina i a l’oest pel riu Una.
És una regió muntanyosa l’altitud de la qual augmenta de nord a sud El clima és fred i molt plujós, i la vegetació és constituïda per boscs frondosos La regió és drenada pels afluents dels rius Una, Sava i Drina Els habitants són, en llur majoria, de llengua serbocroata un 40% practiquen la religió ortodoxa, un 30% són musulmans i un altre 30% catòlics Els recursos econòmics principals són l’explotació forestal, l’agricultura cereals, arbres fruiters, patates, la ramaderia especialment ovina i la mineria ferro, coure, sal, lignit la indústria és important Com a nuclis urbans destaquen…