Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Kurgan-T’ube
Divisió administrativa
Oblast’ del Tadjikistan.
La capital és Kurgan-T'ube 58 400 h 1989
Kul’ab
Divisió administrativa
Oblast’ del Tadjikistan.
La capital és Kul’ab 79 300 h 1991
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
Gorno-Badakhšan
Divisió administrativa
República autònoma del Tadjikistan.
La capital és Khorog 11 800 h 1991 Limitada a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima de la part occidental és moderadament continental temperatura mitjana de gener de -7,8°C, i de juliol de 22,2°C l’oriental és més freda i seca mitjana de gener de -19,6°C, i de juliol de 13°C Els rius de la part occidental, el P'andž i els seus afluents, són més cabalosos que els de la part…
pic de Lenin
Cim
Punt, el més alt, de la serralada de Zaalajsk, a la frontera entre el Kirguizistan i el Tadjikistan (7 134 m), cobert de glaceres.
La primera escalada, d’un grup d’alpinistes soviètics, hi tingué lloc l’any 1934
Karakoram
Massís
Massís muntanyós del N de Caixmir, en gran part dins el Pakistan.
És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i fruiteres Els únics…