Resultats de la cerca
Es mostren 2125 resultats
Azawad
Geografia històrica
Nom donat pels tuàregs a un extens territori del nord de Mali, que reivindiquen com a propi i on constitueixen la població més nombrosa.
Des de la independència de Mali 1960, els tuàregs hi han exigit reiteradament la creació d’una regió autònoma en un llarg conflicte amb el govern, al llarg del qual emergí el Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad MNLA, a partir de la sigla del nom en francès com a organització principal Així mateix, des de la segona meitat de la dècada del 2000 el territori ha estat un centre d’operacions d'Al-Qā‘ida del Magrib islàmic i Anṣār al-Dīn, grups terroristes islamistes que en controlen extenses zones A l’abril del 2012, un més després del cop d’estat de Mali i en un context de desgovern, l'MNLA…
Sankarani
Riu
Riu africà, afluent del Níger, per la dreta.
La seva capçalera es troba a l’altiplà que s’alça al SE de Guinea, i el seu curs constitueix, en part, la frontera d’aquell país amb Mali
Kokoro
Riu
Riu de Guinea, al N de la regió administrastiva de Kankan, que forma part de la frontera amb Mali.
Jardins Artigas
Aspecte general dels Jardins Artigas
© Lluís Prats
Jardins de la Pobla de Lillet (Berguedà), dissenyats per Antoni Gaudí i construïts entre el 1905 i el 1906.
Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…
la Tor d’Olvan
Església
Masia històrica del municipi d'Olvan (Berguedà), documentada des del segle XV. L'edifici actual és de finals del segle XVII o primers del XVIII.