Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes
molí de Sant Andreu
Molí
Molí i petit territori del municipi de Xàtiva (Costera), enclavat en el de Vallès de la Costera, a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
Al-Ruṣāfa
Ciutat antiga
Antiga ciutat del desert de Síria, 30 km al S de la riba dreta de l’Eufrates.
Esmentada en inscripcions assíries i a la Bíblia, fou anomenada s IV Sergiòpolis , a causa del sepulcre del màrtir Sergi, mort el 305 Abandonada al s XIII, se'n conserven ruïnes s VI de les muralles de l’església bizantina i d’un edifici que hom considera sobre la tomba del màrtir
Rotglà i Corberà
Municipi
Municipi de la Costera, al N de la comarca.
El terreny, pla al S, s’ondula lleugerament vers l’W i el N tossal Negre, 253 m Montolivet, 203 m L’àrea conreada ocupa la major part del terme Domina el regadiu, amb unes 300 ha, que aprofiten l’aigua del riu dels Sants i de pous, destinat a tarongers, hortalisses i arbres fruiters El secà, abans dominant, resta molt reduït Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de fruita El creixement de la població, feble al segle XIX, ha donat pas a l’estancament actual per emigració a Xàtiva i a França El 2006 la població era de 1 041 h El 48% de la població activa…
les Pebrades
Caseria
Caseria del municipi de la Font de la Figuera (Costera), al límit amb el de Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida).
Qal‘at Sim‘an
Qal‘at Sim‘an
Pietro Ferreira (CC BY-NC-ND 2.0)
Antiga església
Conjunt arquitectònic (segles V-VII) del monestir i esglésies de Simeó Estilita, situades 34 km al NW d’Alep, Síria, actualment en ruïnes.
L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal
riu de Sallent
Riu
Afluent del Xúquer per la dreta, que neix dins el terme de Bolbait (pren fins a Xella el nom de rambla de Bolbait), travessa el terme de Xella i el d’Anna i, sempre ben encaixat, penetra a la Costera (Estubeny) i després a la Ribera Alta (Sallent de Xàtiva), on inicia el seu curs baix, a la plana; després de travessar el terme de Càrcer desguassa al Xúquer aigua avall d’Antella, al límit del terme de Cotes.
El seu principal afluent és el riu d’Anna
serra de Requena
Serra
Sector de la serra Grossa, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa la Costera (Barxeta, Genovés) de la Vall d’Albaida (Benigànim).
Culmina a 486 m alt
el Realenc de la Plana
Enclavament
Enclavament (4,87 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, Canals, Cerdà, Torrella de la Costera i Llanera de Ranes (Costera) i els d’Anna i Énguera (Canal de Navarrés).