Resultats de la cerca

Una de les nombroses unitats territorials creada pels amorites, apareix documentada al segle XVIII aC en els textos de Mari i al XVIII en les tauletes d’Alakah A partir del segle XV, caigué sota el domini de la dinastia XVIII egípcia La mediocre política asiàtica d’Amenofis III permeté a Abdi-Ashirta, sobirà amorita ~1380-1350 aC, conquerir nous territoris en direcció a Damasc a expenses d’altres ciutats estat siríaques En aquell moment, Amurru s’estenia des de Biblos fins a Ugarit Sota Aziru ~1350 aC el país arribà al seu cim, a causa, en part, de la pèssima política asiàtica d’Akhenaton…

La seva situació geogràfica li permeté de tenir un paper important en el context polític sirià Al segle XV aC lluità contra l’expansionisme egipcià Aliada després amb Egipte, s’enfrontà a Mitanni, i posteriorment ho feu als hitites Atacada, al segle XIII aC, sembla que per Ramsès III, desaparegué del mapa històric

El seu interès no està ni en el territori que controlava al moment de la màxima expansió, durant el regnat de Niqmaddu II, tenia uns 50 km de costa i penetrava uns altres 152 km vers l’orient ni en el seu migrat pes en la política del Pròxim i el Mitjà Orient, sinó en el fet que, gràcies a ella, hom té un exemple clar de com era una de les múltiples ciutats estat en què apareixia dividida Síria-Palestina Entre aquestes, Ugarit gaudia d’una certa importància, per raó de la seva excellent posició geogràfica, la qual li permetia de controlar una part de les rutes terrestres entre Anatòlia i…

Documentada des del III millenni aC ceràmica i tombes, hi resta un temple de l’època de l’establiment dels amorreus ~2000 aC Ateny la màxima esplendor en establir relacions politicoeconòmiques amb Assíria segles XIX-XVIII pel matrimoni de la filla del cap Išḥi-Adad amb el príncep assiri Iasmah-Adad, fill de Šamši-Ǎdad I 1815-1781, amb els regnes de Iamhad Alep i Mari Habitada —sembla— pels hurrites hurrita a partir del 1600 aC, perdé la independència Sotmesa, primer, a Duruša de Kadeš i després a Tuthmosis III 1472 aC d’Egipte, formà part finalment de Mitanni 1477-1380 aC Sota els egipcis…

Ha estat situada aproximadament a uns 25 km de Qatna, a l’W, i a uns 15 km d’Homs Síria, al NW Vassalla primerament del regne d’Iamkhad o d’Alep ~1770-1665 aC, a partir del segle XVI aC entrà en l’àrea d’influència hurrita Aproximadament del 1550 al 1463 aC tingué un paper cabdal, juntament amb Kadeš, contra la penetració egípcia a Síria en suport del regne també hurrita de Mitanni —durant la primera campanya 1483-82 de Tuthmosis III a l’Àsia secundà eficaçment Kadeš contra aquest faraó, i en el decurs de la cinquena 1476 participà en la defensa d’Ullaza— El 1463, però, Tuthmosis III ocupà la…

Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…

La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…