Resultats de la cerca
Es mostren 4970 resultats
Panay
Illa
Illa de les Visayas, Filipines, situada entre Mindoro i Negros.
La capital és Iloilo Consta d’una vasta plana central flanquejada per serralades a les costes oriental i occidental Densament poblada, sobretot la plana central i la costa oriental, on es troba la capital Conreu intensiu d’arròs Té també coure La indústria és de tipus artesanal i de transformació de productes agrícoles
pica Palomèra
Cim
Cim (2 460 m alt.) de la serra de pica Palomèra, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs, a la Vall d’Aran.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica
Paller
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts en…
Pujòlo
Antic poble
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia els llocs de Salardú, Tredòs, Cap d’Aran, Bagergue, Unha, Gessa, Pujò i l’antic poble de Mont-ròs.
el Pujol de Planès
Exterior de l’església de Sant Esteve del Pujol de Planès
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Montmajor (Berguedà), al N del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel.
De la seva església parroquial Sant Esteve, notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d’Aguilar
Pujòla-ne-lèg
Caseria
Caseria del municipi de Canejan (Vall d’Aran) situada al N del poble.
Pujò
Caseria
Antic poble
Caseria i antic poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran).
tuc de Poilanèr
Cim
Cim (2.219 m) de la Vall d’Aran, a la línia de crestes que la separen de Comenge, termenal dels municipis de Vilamòs i Es Bordes.
monestir de Puig-reig
Monestir
Antic monestir (Sant Julià de Puig-reig), probablement de filiació benedictina, esmentat des del 1028, situat al municipi de Puig-reig (Berguedà).
Hom ha suposat que podia ésser la reminiscència d’una casa monàstica anterior a l’època islàmica, però no ha estat localitzat el 1212 existia una masia anomenada Sant Julià
Puig-reig
Vista del poble de Puig-reig
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Bages, travessat de N a S pel Llobregat.
Situació i presentació Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E al S limita amb els termes bagencs de Gaià S i E i Navars S Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola per la dreta i la riera de Merlès per l’esquerra, que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S El terme comprèn, a més del cap municipal, el poble de Puig-reig, les caseries…