Resultats de la cerca
Es mostren 4212 resultats
Visayas Orientals
Divisió administrativa
Regió de les Filipines.
Formada per les províncies de Leyte, Leyte Meridional, Samar Occidental, Samar Oriental i Samar Septentrional La ciutat més important és Tacloban 153 068 h 1994
Visayas Occidentals
Divisió administrativa
Regió de les Filipines.
Formada per les províncies d’Aklan, Antique, Capir, Iloilo i Negros Occidental La ciutat més important és Bacolod
Visayas Centrals
Divisió administrativa
Regió de les Filipines.
Formada per les províncies de Bohol, Cebu, Negros Oriental i Siquijor La ciutat més important és Cebu
illes Visayas
Arxipèlag
Grup d’illes de l’arxipèlag de les Filipines, entre Luzon (N) i Mindanao (S), integrat per les illes Masbate, Cebu, Negros, Bohol, Panay, Leyte i Samar i per nombrosos illots, al voltant de la mar de les Visayas.
Són habitades pels visaies visaia
Villahermosa
Ciutat
Capital de l’estat de Tabasco, Mèxic.
Situada a la riba esquerra del riu Grijalva És un centre comercial i de comunicacions, i d’una regió petrolífera
Filipines
Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa, entre ambdues…
fossa de les Filipines
Fossa marina
Fossa de l’oceà Pacífic que voreja, per l’oest, la mar de les Filipines.
De forma estreta i allargada, té una profunditat màxima de 10 541 m, una de les més grans del món
Cordillera Volcánica
Cordillera Volcánica Vista del Popocatépetl
Russ Bowling (CC BY 2.0)
Serralada
Serralada del centre-sud de Mèxic, que s’estén en direcció E-W fins al Pacífic, formada per roques eruptives (riolita, andesita, basalt, etc.).
Hi ha els cims més alts de Mèxic Orizaba 5700 i Popocatépetl 5452 Té vulcanisme actiu
Campeche
Ciutat
Capital de l’estat homònim, Mèxic, vora la badia de Campeche.
És el centre d’una àrea agrícola que proporciona la base de la indústria refineries de sucre, destilleries, tabac Port comercial Fou fundada el 1540 per Francisco de Montejo, en el lloc de l’antiga població maia Saquejada pels anglesos 1659 i pels bucaners 1678 i 1685, durant el s XVII fou emmurallada per tal de protegir el tràfic de la fusta de campetx palo de Campeche i les drassanes
Campeche
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, a l’W de la península de Yucatán, vora la badia de Campeche
, que s’estén en una baixa planura calcària.
La capital és Campeche El clima és tropical humit amb temperatures mitjanes anuals d’uns 20°C i amb una pluviositat entre els 1 000 mm anuals al N i els 1 900 mm al S Els corrents fluvials desemboquen gairebé tots a la Laguna de Los Términos L’economia és bàsicament agrícola blat de moro, canya de sucre, henequén , bé que la pesca proporciona importants recursos, com també els boscs, dels quals hom extreu campetx palo de Campeche i xicle L’estat es formà el 1853, quan se separà del de Yucatán