Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sud-est asiàtic
Regió
Nom donat a la regió asiàtica que comprèn Indoxina, la península de Malaca, la major part d’Insulíndia i les Filipines.
Inclou els estats de Myanmar, Tailàndia, Cambodja, Laos, Vietnam, Singapur, Malàisia, Indonèsia, Brunei i les Filipines El terme és sobretot d’ordre geopolític i, des dels anys vuitanta, com més va més econòmic, per tal com diversos d’aquests estats han aconseguit en pocs anys un desenvolupament accelerat gràcies a una alta competitivitat, creixement que s’emmarca políticament en règims autoritaris L’ASEAN és l’organisme internacional que agrupa aquests estats, bé que no tots hi són representats
Brunei
© Tourism of Brunei
Estat
Estat del nord de l’illa de Borneo, limitat al N amb la mar de la Xina Meridional, i a l’E, el S i l’W amb Sarawak, territori pertanyent a Malàisia; la capital és Bandar Seri Begawan.
La geografia Consta d’una plana litoral, estreta, i d’una àrea muntanyosa, coberta de bosc El clima és calorós i plujós, amb 26,6°C de temperatura mitjana anual i unes precipitacions que oscillen entre 2500 i 6000 mm l’any L’agricultura cautxú, arròs, bananes, oli de palma, hortalisses, ananàs i mandioca i productes de l’aviram i pells de bòvids és insuficient per a l’autoabastament del país L’economia de Brunei depèn totalment de l’extracció de petroli i de gas natural 41% del PIB i 90% de les exportacions el 1992 El petroli és extret a les comarques de Seria, Ampa i Jerudong i és explotat…
República de Corea
Estat
Estat de l’Àsia oriental, que ocupa la part meridional de la península de Corea, limitat al nord per la República Democràtica Popular de Corea; la capital és Seül.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura El sector primari, que el 1965 aportava el 38% del PIB i ocupava el 55% de la població activa, actualment és el menys important a causa de les millores tècniques, la racionalització de la producció i el creixement accelerat dels sectors industrial i dels serveis 6% del PIB i 10% de la població activa el 2000 Els conreus ocupen un 20% de la superfície, i un 65% és coberta de bosc La resta és destinada a espai urbà i altres usos El primer conreu és, amb diferència, l’arròs, produït en petites explotacions per al consum domèstic Conreus d’arròs…
Bhutan
Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat al vessant meridional de l’Himàlaia i limitat al N per la Xina i a l’E, S i W per l’Índia; la capital és Thimphu.
La geografia La geografia física Bhutan presenta un relleu molt muntanyós, que decreix de nord a sud Hom hi distingeix tres zones els Duars, altiplà detrític prehimalaià al sud, d’uns 400 m d’altitud, l’Himàlaia Mitjà, regió solcada per moltes valls i on les muntanyes no superen els 3000 m, i el Gran Himàlaia al N del país, els cims del qual assoleixen els 7000 m El cim més alt és el Chomo Chāri 7314 m El clima varia segons les regions així, el nord té un clima d’alta muntanya, amb precipitacions de neu, i els Duars un clima tropical càlid amb gran quantitat de precipitacions més de 6000 mm…
Filipines
Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa, entre ambdues…