Resultats de la cerca
Es mostren 14159 resultats
comtat de Berga
![](/sites/default/files/media/FOTO/BERGA_COMTAT.jpg)
Comtat de Berga
© fototeca.cat
Història
Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Berguedà (tret de la vall de Lillet).
El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del s IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…
Berga
El nucli antic de la ciutat de Berga, vist des del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
Berezniki
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Perm’, Rússia, vora el riu Kama.
És un dels principals centres de la indústria química del país, que aprofita els jaciments de sals naturals de Solikamsk, ciutat amb la qual és unida per ferrocarril línia Solikamsk-Perm
Aleksàndrovsk-Sakhalinski
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sakhalin, Rússia, situada al NW de l’illa de Sakhalin (21 000 h).
Port de carboneig i de sortida d’una àrea minera hulla i petroli, és alhora centre pesquer i base naval Fou fundada el 1881 com a centre d’exiliats tsaristes i esdevingué capital de l' oblast’ des del 1932 fins al 1947
Aleksàndrov
Ciutat
Ciutat de Rússia, al NE de Moscou.
Indústria tèxtil Església del s XIII Del 1564 al 1584 fou residència dels tsars
Aldan
Riu
Riu de les terres altes de la Sibèria central, a Iakútia, Rússia, afluent del Lena (2 242 km).
Neix als monts Stanovoi i voreja l’altiplà de l’Aldan Navegable en la seva major part, constitueix una font important d’hidroenergia A la seva conca es troben explotacions d’or i de mica
Albània
Geografia històrica
Nom donat pels historiadors antics (fins al segle VII dC) a la regió compresa entre la costa occidental de la mar Càspia, l’E de la Ibèria caucàsica i el N del riu Kura, als vessants orientals del Caucas; correspon a la part N de l’actual Azerbaidjan i a la part S del Daguestan.
Akademgorodok
Ciutat
Ciutat acadèmia de l’oblast’de Novosibirsk, Rússia.
Fou creada el 1959, sota el règim soviètic, vora Novosibirsk, com a centre d’investigació, ensenyament i desenvolupament científics
coll de la Bena
Coll de la Bena, Gisclareny
© C.I.C-Moià
Collada
Depressió de la serra que separa la vall de Murcurols de la de Gisclareny, al terme de Gisclareny (Berguedà).
Al vessant meridional hi ha el veïnat del Coll de la Bena