Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
golf d’Amundsen
Golf marí
Golf del Canadà, a l’Àrtida americana (400 km de longitud), obert a l’W a la mar de Beaufort i voltat per l’illa de Banks al N, l’illa Victòria a l’E i els Territoris del Nord-oest al S.
Fou explorat per primera vegada per l’expedició de Roald Amundsen de l’any 1903 al 1906
Thunder Bay
Badia
Badia de la costa septentrional del llac Superior, Canadà, a la província d’Ontario, davant la qual hi ha l’illa Royale.
El principal port és Thunder Bay
Acàdia
Geografia històrica
Antiga regió oriental del Canadà que correspon aproximadament a les actuals províncies de Nova Brunsvic, Nova Escòcia, illa del Príncep Eduard i Terranova.
Colonitzada inicialment pel francès Pierre de Monts 1605, durant anys els francesos i els anglesos se'n disputaren el control, fins que pel tractat d’Utrecht 1713 fou cedida a Anglaterra En 1755-58 milers de ciutadans d’origen francès foren deportats pels anglesos principalment a Louisiana Actualment, els acadians, que parlen un dialecte del francès, són uns 350 000
cap Canso
Cap
Cap de l’extrem nord-oriental de Nova Escòcia, Canadà, davant l’illa de Cap Bretó, de la qual és separada per l’ estret de Canso
.
Zona industrial i portuària
Canadà
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, entre els oceans Atlàntic a l’E, el Pacífic a l’W i l’Àrtic al N, i els Estats Units d’Amèrica al S; la capital és Ottawa.
La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…
Montreal
© Xevi Varela
Ciutat
Ciutat de la província de Quebec, situada a l’illa de Mont-real, pertanyent a l’arxipèlag de Hochelaga, a la confluència del riu Ottawa amb el Sant Llorenç.
Amb 980354 h 1981 i una aglomeració de 2828349 h, és la ciutat més gran del Canadà S’estén per damunt i als voltants de la massa volcànica del Mont-Royal 234 m Principal port del Sant Llorenç, a l’extrem de la navegació oceànica per l’E, i enllaçada per un canal amb els Grans Llacs, a l’W Un emplaçament favorable i el desenvolupament dels transports ferroviaris i marítims han ajudat a la formació d’un important nucli industrial diversificat La indústria es localitza amb preferència a les proximitats del port àrees de Verdun, Lachine i Westmount, bé que nous polígons s’allunyen de l’…
estret de Davis
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Nord que separa la península de Cumberland i l’illa de Baffin (Canadà) de Grenlàndia, i uneix la badia de Baffin amb el nord de l’oceà Atlàntic.
Melville
Península
Península a l’Àrtida del Canadà, d’uns 400 km de llarg i 200 d’ample, a l’W i al S de l’illa de Baffin, unida al continent per l’estret istme de Rae.
Té una petita població esquimal
estret de Georgia
Estret marí
Braç de l’oceà Pacífic, en direcció NW-SE, que separa l’illa de Vancouver de la costa de la Colúmbia Britànica, al Canadà, i que es comunica amb el Pacífic pels estrets de Queen Charlotte al NW i de Juan de Fuca al SE.
estret de M’Clure
Estret marí
Braç de mar a la zona àrtica del Canadà, entre l’illa del Príncep Patrick i la de Melville, al N, i la de Banks, al S, i entre la mar de Beaufort, a l’W, i l’estret de Melville, a l’E.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39