Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Balikpapan
Ciutat
Ciutat de la província de Kalimantan Oriental, Indonèsia, a la costa oriental de Borneo.
És el centre petrolier més important de l’illa refineries i port exportador, i té aeroport
Menado
Ciutat
Capital de la província de Cèlebes Septentrional, Indonèsia, a l’extrem de la península existent al N de l’illa de Cèlebes.
Centre comercial Té aeroport internacional i port Centre d’ensenyament superior Universitas Sam Ratulangi, fundada el 1961
Yogyakarta
Ciutat
Capital del districte homònim, a l’illa de Java, Indonèsia.
Centre artesanal i cultural Té aeroport Centre d’ensenyament superior Al s XIX fou centre de la resistència javanesa als holandesos
Bandung
Ciutat
Capital de la província de Java Occidental, Indonèsia, a l’illa de Java.
Hi ha conreus d’arròs i de te i extracció de quinina, i és un nucli industrial indústria tèxtil, química, de maquinària Centre d’ensenyament superior quatre universitats i un Institut Tecnològic Entroncament de carreteres, té ferrocarril i aeroport
Ambon
Ciutat
Ciutat d’Indonèsia, capital de l’arxipèlag de les Moluques, vora la mar de Banda.
Situada a l' illa d’Ambon , de relleu muntanyós, la fortalesa de New Victoria domina el port i la ciutat, dividida en barris on viuen europeus, xinesos i indonesis És el principal port i centre d’exportació de l’arxipèlag cacau, cafè, moresc, fruita, ben connectat amb Java, Sumatra, Borneo i les Cèlebes/> Aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat de les Moluques El 1512 s’hi installaren els portuguesos, atrets pel comerç del clau d’espècia, fins que foren suplantats pels holandesos el 1600, que impediren tot intent d’establiment per part dels britànics, els quals,…
Bali
Camps d’arròs a l’illa de Bali, Indonèsia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i província d’Indonèsia.
La capital és Denpasar 788589 2010 És separada de l’illa de Java per l'estret de Bali i de l’illa de Lombok per l’estret del mateix nom En general és muntanyosa, i culmina en el volcà Agung 3 142 m, bé que al sud presenta una extensa planura El clima és moderat, bastant sec al nord i amb pluges abundants al sud durant els períodes monsònics Els recursos econòmics principals són l’agricultura cafè, arròs, tabac i la ramaderia bovina i porcina La indústria és menestral, amb manifestacions artesanals escultura de fusta, treball del metall i teixits Els nuclis urbans principals són…
Aiguaviva

Petit agrupament que centra el municipi d’Aiguaviva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a l’extrem SW del pla de Girona i pels turons que limiten aquest pla.
Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Bescanó, al N amb el de Vilablareix, a l’E amb el de Fornells de la Selva, i al S afronta amb els termes de Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar també per l’W, ambdós de la comarca de la Selva Rega la part septentrional del terme el Güell i la resta el torrent de Masrocs i el rec de la Torre Una part del sector més accidentat és boscada, amb alzines, alzines sureres, pins i roures El poblament és disseminat i repartit entre el poble d’Aiguaviva, cap de municipi, les caseries de Güell, Masrocs, Puigtorrat, Migdia i les Rajoleries, i les…
Bescanó

Ajuntament de Bescanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte del pla de Girona amb els contraforts orientals de les Guilleries, a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la Séquia…
el Gironès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada en una zona de transició, entre el mar i la muntanya; cap de comarca, Girona.
La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…
Indonèsia

Estat
Estat de l’Àsia sud-oriental Situat entre l’oceà Índic, el Pacífic i la mar de la Xina meridional, és format per les grans illes de la Sonda (Sumatra, Java, Cèlebes i la part sud de Borneo), les petites de la Sonda (Bali, Lombok, Sumbawa, Sumba, Flores, Timor Occidental, etc.), Irian Occidental, l’arxipèlag de les Moluques i un gran nombre d’illes i arxipèlags menors; la capital és Jakarta.
La geografia física Indonèsia és una prolongació del continent asiàtic, al qual és unida per la plataforma de la Sonda 50-200 m de profunditat, que arriba fins a Sumatra, Java i Borneo, i hi afloren nombroses illes a causa de l’activitat volcànica Al S de la plataforma, Indonèsia forma garlandes d’illes muntanyoses que s’estenen a 4500 km aquesta estructura és conseqüència de la unió del sistema alpí i el geosinclinal circumpacífic en un espai sotmès a les compressions exercides per les masses continentals asiàtica i australiana Indonèsia és…