Resultats de la cerca

Mercat agrícola cotó i blat i centre comercial Indústries alimentàries i d’artesania

La capital és Lāhaur Densament poblada, amb grans ciutats Rāwalpindi, Faisalabad, Multān, Islāmābād, es dedica als conreus blat, cotó, arròs i canya de sucre i a la ramaderia ovins i camells Té carbó i petroli al nord Indústria tèxtil, del ciment i química

S'estén des de l’Indus, a l’W, fins al Yamuna a l’E, i de l’Himàlaia, al N, fins al desert de Thar, al S És essencialment una plana alluvial formada per cinc afluents de l’Indus Jhelum, Chenab, Rāvi, Sutlej la diversitat del seu paisatge és, com en el conjunt de la plana indogangètica, la dels interfluvis Doāb i les valls Clima continental rigorós La influència del monsó és poc sensible, i les precipitacions són dèbils i separades per llargs períodes secs amb variacions notables entre el N i el S, on es deixen sentir els aires secs del Thar L’agricultura depèn del règim estacional dels rius…

La geografia El territori és compost pel grup septentrional de l’arxipèlag de les Grenadines i per l’illa de Saint Vincent 366 km 2 , que acull el 93% de la població de l’estat D’origen volcànic, Saint Vincent és molt muntanyosa el volcà La Soufrière, de 1234 m d’altitud, és el cim més elevat del país El clima és tropical marítim, amb una oscillació tèrmica mitjana entre 18°C i 32°C i unes precipitacions entre 1500 mm i 3750 mm anuals L’agricultura aportava el 9,2% del PIB el 1998 i donava feina a prop del 20% de la població activa Els conreus ocupen al voltant del 30% del territori, amb les…

Situada al peu de l’Himàlaia, és una important ciutat militar, per la seva situació, perquè controla les rutes entre la zona muntanyosa i la vall de l’Indus A més d’un actiu comerç de productes agrícoles, ha desenvolupat diverses indústries tèxtil, alimentària, siderúrgica, mecànica, elèctrica, química, i posseeix una refineria de petroli Destruïda per una invasió dels mongols s XVI i ocupada per una branca dels sikhs 1765, aquests s’hi reteren després de la batalla de Gujarāt 1849 El 1919 els britànics hi signaren el tractat d’independència d’Afganistan

Neix als contraforts nord-occidentals de l’Himàlaia Índia i desemboca més avall de Lāhaur en el riu Chenāb

Important centre comercial i de comunicacions situat a l’extrem septentrional de la vall de Shal, a 1675 m d’altitud, en un emplaçament estratègic que domina els passos de Bolān i Khojak, prop de la frontera amb l’Afganistan Manté relacions comercials amb l’Afganistan occidental, l’Iran oriental i part de l’Àsia Central Té indústria tèxtil del cotó, refineria de sofre, materials de construcció, central termoelèctrica i conserves de fruites Centre d’ensenyament superior Universitat de Balutxistan, fundada el 1970 És també centre d’estiueig

La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…

Situada a la vora esquerra del riu Rāvi, al NE del país La part vella de la ciutat, murallada, conserva nombrosos monuments mesquita de Bādšāhi i mausoleu del Gran Mogol És un gran mercat agrícola, amb installacions industrials recents tèxtils, químiques, metallúrgiques, de calçat, tabac, i de material elèctric i ferroviari Seu de la universitat més important del país, fundada el 1882 Nus de comunicacions i aeroport