Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
altiplà de l’Iran
Altiplà
Regió d’Àsia, limitada per Mesopotàmia a l’W, l’Indus a l’E, la mar Càspia al N i els golfs d’Aràbia i d’Oman al S.
Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m
Turkmenistan
Estat
Estat del SW de l’Àsia Central, que limita al N amb l’Uzbekistan, al NW amb el Kazakhstan, a l’W amb la mar Càspia, al S amb l’Iran i al SE amb l’Afganistan; la capital és Aşgabat.
La geografia física Els deserts ocupen el 90% del territori El desert de Karakumy, un dels més grans del món, s’eleva entre els 100 i 200 m per damunt del nivell de la mar i ocupa tota la part central de la república Quatre cinquenes parts del territori són planes a l’extrem W, la riba de la mar Càspia forma una depressió d’uns 80 m per sota del nivell de la mar Al SW i a l’extrem E el terreny és accidentat hom hi troba, respectivament, les serralades del Koppeh Dāg i del Kugitangtau, contraforts dels sistemes del Pamir i l’Altai, zones geològicament molt joves i sotmeses a una important…
Quetta
Ciutat
Capital de la província del Balutxistan, Pakistan.
Important centre comercial i de comunicacions situat a l’extrem septentrional de la vall de Shal, a 1675 m d’altitud, en un emplaçament estratègic que domina els passos de Bolān i Khojak, prop de la frontera amb l’Afganistan Manté relacions comercials amb l’Afganistan occidental, l’Iran oriental i part de l’Àsia Central Té indústria tèxtil del cotó, refineria de sofre, materials de construcció, central termoelèctrica i conserves de fruites Centre d’ensenyament superior Universitat de Balutxistan, fundada el 1970 És també centre d’estiueig
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
Aşgabat
Ciutat
Capital de la República del Turkmenistan, que constitueix una ciutat administrativament independent d'ençà que el 1996 se separà de la província d’Ahal.
És situada en un oasi, al peu de Koppeh Dāgh, vora la frontera amb l’Iran Centre industrial filat i teixit de llana i de cotó, conserves de carn i de fruita, elaboració de vi, indústries metallúrgiques i de la pell, construcció de maquinària Universitat Seu de l’Acadèmia de Ciències del Turkmenistan i d’altres institucions d’investigació i d’ensenyament superior Estació de ferrocarril, entroncament de carreteres i aeroport Fundada pels russos el 1881, la ciutat rebé el nom de Poltorack del 1920 fins al 1927, data en què prengué definitivament la denominació actual L’any 1948 fou…
Balutxistan
Regió
País de l’Àsia sud-occidental, dividit entre l’Afganistan al N, el Pakistan a l’E (Sind), l’Iran i el Pakistan al S (fins a la costa del golf d’Oman) i, a l’W, l’Iran (conca del Jaz Mūrīyān).
Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…
Pakistan
Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat entre l’Iran a l’W, l’Afganistan a l’W, el NW i el N, la Xina al NE, l’Índia a l’E i el SE i la mar d’Aràbia al S; la capital és Islamabad.
La geografia física El Pakistan és format per tres regions ben diferenciades la regió muntanyosa del N i el NE, el Balutxistan i la vall de l’Indus La primera inclou una part del Karakoram, que culmina al K2 8611 m, els contraforts de l’Hindūkush a l’W i de l’Himàlaia a l’E de clima típicament alpí, té precipitacions abundants, sobretot de neu, que en el desglaç provoquen les fortes crescudes de l’Indus i dels seus afluents el bosc desapareix amb l’altitud i l’extrem nord és el domini de les glaceres Pics de l’Himàlaia en el territori del Pakistan fent frontera amb la Xina © Corel…
pas de Bolān
Collada
Pas de la serralada Kirthar, al Balutxistan, Pakistan occidental (1 770 m); comunica les planures del Pakistan amb les muntanyes de l’Afganistan i de l’Iran.
Hi passa el ferrocarril de Sukkhur a Zāhedān
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
Rússia
Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…