Resultats de la cerca

La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el…

El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…

S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del…

La seva posició en fa un punt estratègic i d’intercanvis comercials Conreus de cotó i fàbriques tèxtils i de productes farmacèutics i alimentaris Amb el nom de Purushapura —nom que li canvià per l’actual l’emperador Akbar— fou al segle II residència de Kanishka, de la dinastia Kušān El 1833 fou conquerida pels sikhs i el 1849 pels anglesos

Es comunica amb el golf Pèrsic per l’estret d’Ormūz L’amplada màxima té 320 km Masqat n’és la ciutat principal

La capital és Lāhaur Densament poblada, amb grans ciutats Rāwalpindi, Faisalabad, Multān, Islāmābād, es dedica als conreus blat, cotó, arròs i canya de sucre i a la ramaderia ovins i camells Té carbó i petroli al nord Indústria tèxtil, del ciment i química

És un dels vestigis principals de la civilització protohistòrica anomenada de l’Indus Fou descobert per RDBanorji 1921 i excavada per JMarshall i EMackay Presenta una estructura urbanística octogonal murallada, amb un sistema d’edificis i serveis públics molt ben tingut cases de dos pisos i pou propi el material emprat és el totxo unit amb argamassa Hom ha trobat al cementiri nombrosos segells, figures de terra cuita, ceràmiques i joies, que confirmen el fet d’una relació comercial i històrica amb Mesopotàmia

Situada a la riba dreta de l’Indus, és centre de comunicacions fluvial i ferroviari, mercantil i industrial ciment, teixits, metallúrgia, productes alimentaris Al S de la ciutat hi ha el pantà de Sukkur , amb una presa de 1 600 m d’amplada, que permet el regatge de 2,8 milions d’hectàrees de conreu de blat, arròs, mill i cotó