Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Everest
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya de l’Himàlaia, la més alta del món, situada en una regió fronterera entre el Tibet i el Nepal.
El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest 1790-1866 Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7000 m Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials El 1954 se li determinà una altitud de 8848 m després d’un mesurament dut a terme per l’Índia i assumit oficialment pel Nepal Tanmateix, el 1975…
Kānchenjunga
Cim
Pic de l’Himàlaia, el tercer més alt del món (8.586 m), a la frontera del Nepal i l’estat de Sikkim (Índia).
Fou conquerit l’any 1955 per una expedició anglesa dirigida per Charles Evans
Lhotse
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia central (8 501 m), el quart més alt del món, a la frontera entre el Nepal i la Xina (Tíbet).
Fou escalat per primera vegada pels suïssos EReiss i FLuchsinger 1956
Sudbury
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà.
És un dels centres més importants del món d’extracció, foneria i refinatge del níquel Hom hi extreu també argent, plom, zinc, or, coure i platí
Gandak
Riu
Riu del Nepal i de l’Índia, afluent per l’esquerra del Ganges.
Té una longitud de 630 km i una conca hidrogràfica de 46300 km 2 , on hi ha tres de les muntanyes més altes de la Terra el Dhaulāgiri, el Manāslu i l’Annapurna I Neix a la frontera amb el Tibet, a la regió de Mustang, a la glacera de Nhubine 6268 m, a l’Himàlaia Penetra a l’Índia per la plana de Bihar i desguassa al Ganges, a la localitat índia de Sonpur de Patna En el seu recorregut pel Nepal forma una gorja de 2500 m de profunditat en travessar l’Himàlaia, la més profunda del món Al Nepal el riu rep els noms de Gandaki o Kali Gandaki i, des de Devighat, Narayani, mentre que a l…
Vancouver
© Xevi Varela
Ciutat
Ciutat de la Colúmbia Britànica, Canadà.
Situada a la costa del Pacífic, forma un port natural a la badia de Burrard, braç de l’estret de Geòrgia Tercera aglomeració del país 2 116 581 h 2006, és centre del comerç canadenc pel Pacífic i cap de línia dels dos ferrocarrils transcontinentals el Canadian National i el Canadian Pacific La indústria de la fusta, la del paper i l’alimentària són les preponderants També té indústria metallúrgica, de material ferroviari, química i de construcció naval, i el turisme ha esdevingut, després de la indústria de la fusta, la principal activitat econòmica Hi té terminal l’oleoducte procedent d’…
Nova Brunsvic
Divisió administrativa
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a…
Territoris del Nord-oest
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del Canadà, entre la badia de Hudson, a l’E, i el territori del Yukon, a l’W, que comprèn més d’1/3 de la superfície total del país.
La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè,…
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1…
Canadà
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, entre els oceans Atlàntic a l’E, el Pacífic a l’W i l’Àrtic al N, i els Estats Units d’Amèrica al S; la capital és Ottawa.
La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…