Resultats de la cerca

Té una longitud de 630 km i una conca hidrogràfica de 46300 km 2 , on hi ha tres de les muntanyes més altes de la Terra el Dhaulāgiri, el Manāslu i l’Annapurna I Neix a la frontera amb el Tibet, a la regió de Mustang, a la glacera de Nhubine 6268 m, a l’Himàlaia Penetra a l’Índia per la plana de Bihar i desguassa al Ganges, a la localitat índia de Sonpur de Patna En el seu recorregut pel Nepal forma una gorja de 2500 m de profunditat en travessar l’Himàlaia, la més profunda del món Al Nepal el riu rep els noms de Gandaki o Kali Gandaki i, des de Devighat, Narayani,…

La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…

Centre agrícola i comercial arròs, blat, ordi Final del ferrocarril més antic del país que l’uneix amb la localitat de Raksaol Índia

L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…

Té una longitud de 600 km i una conca hidrogràfica de 23900 km 2 Neix als contraforts occidentals del Dhaulāgiri i la serralada de Mahabharat, a 3500 m d’altitud, i desguassa al Ghāghra, a la zona septentrional de l’estat indi d’Uttar Pradesh

El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest 1790-1866 Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7000 m Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials El 1954 se li determinà una altitud de 8848 m després d’un mesurament dut a terme per l’Índia i assumit oficialment pel Nepal Tanmateix, el…

És formada per conglomerats terciaris, amb una remarcable fauna fòssil, plegats en època recent Té una altitud de 800 a 1 200 m Davalla esglaonadament a la vall del Ganges i és separada de l’Himàlaia per una sèrie de valls longitudinals duns Coberta de bosc, abundant en Shorea robusta sal a l’E, que ha estat superexplotada i és actualment en vies de repoblament

Fou conquerit l’any 1955 per una expedició anglesa dirigida per Charles Evans