Resultats de la cerca

La primera escalada, d’un grup d’alpinistes soviètics, hi tingué lloc l’any 1934

Els seus punts més elevats són l’ Annapurna I 8078 m i l’ Annapurna II 7937 m tots els cims que els volten sobrepassen els 7000 m el glaç hi és abundant, però no forma glaceres importants, puix que les valls són d’una gran profunditat pel seu peu passa el riu Kāli Gandaki resseguint una falla La base és formada per roques cristallines, principalment gneis, i a sobre hi ha calcàries del Paleozoic i esquists formats des del Cambrià fins al Cretaci Forma una barrera a les influències de les pluges i dels monsons L’Annapurna I fou el primer cim ascendit de més de 8000 m, expedició duta a terme el…

El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest 1790-1866 Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7000 m Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials El 1954 se li determinà una altitud de 8848 m després d’un mesurament dut a terme per l’Índia i assumit oficialment pel Nepal Tanmateix, el 1975…

La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…