Resultats de la cerca
Es mostren 9372 resultats
Anderlecht
Ciutat
Ciutat de la Regió de Brussel·les, Bèlgica, vora el Zenne.
És de fet un suburbi industrial i residencial de Brusselles Nucli industrial teixits, cuirs, productes químics i alimentaris, paper Entre els seus edificis rellevants cal esmentar la catedral gòtica del s XIV
Almudèfer
![](/sites/default/files/media/FOTO/A088848.jpg)
Vinya a prop del riu de l’Algars; al fons, sobre un turó, les ruïnes del castell d’Almudèfer
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc i terme, incorporat el 1842 al municipi de Caseres (Terra Alta), situat a la dreta del riu d’Algars, aigua amunt d’aquest poble.
De l’antic nucli de població resten l’antiga església parroquial de Santa Anna i les ruïnes del castell
riu d’Algars
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC2528_FOTOTECA25444.jpg)
El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després de la…
Algars
![](/sites/default/files/media/FOTO/A088927.jpg)
Castell d’Algars Arc ogival i carreus rectangulars ben escairats
© Fototeca.cat
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Batea (Terra Alta), a la dreta del riu d’Algars (el qual n’ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella.
Damunt mateix del riu es troba l’església de Sant Joan A l’edat mitjana era un castell Tenia terme propi fins el 1841, que fou agregat a Batea
Ålesund
Vista de la ciutat d’Ålesund
© B. Llebaria
Localitat
Localitat de Noruega, al fylke
de Møre og Romsdal, entre els fiords de Nordfjord i de Trondheim (35 614 h [1989]).
Port pesquer i centre comercial Indústries conserveres Aeròdrom
Charleroi
![](/sites/default/files/media/FOTO/OTB_Bois_Cazier.jpg)
Charleroi Bois du Cazier, declarat patrimoni industrial mundial per la Unesco
© WBT / S.Wittenbol
Ciutat
Ciutat de la província de Hainaut, Bèlgica, vora el riu Sambre.
Centre d’una aglomeració urbana de prop de 500000 h, en una rica conca hullera i de mineral de ferro que, des de territori francès, s’estén per tot el Hainaut fins a Lieja Nucli industrial indústria siderúrgica, de productes químics, electromecànica, de material ferroviari, alimentària Es troba a l’extrem meridional del gran eix ABC Anvers-Brusselles-Charleroi Té origen en el petit lloc de Charnoy el 1666 el marquès de Castel Rodrigo hi aixecà una fortalesa, i rebé el nom actual en honor de Carles II de Castella El 1668 passà a França fou fortificat per Vauban, i per la pau de Nimega 1678-79…
puig Cavaller
Muntanya
Contrafort occidental de la serra de Pàndols (707 m), dins el terme de Gandesa (Terra Alta), morfològicament integrada a l’extrem septentrional dels ports de Beseit.
Domina les plataformes estructurals perifèriques o “terres altes” de la depressió de l’Ebre És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu Canaleta, i pel barranc de la Vall Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l’ofensiva de l’Ebre 1938
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina