Resultats de la cerca
Es mostren 10632 resultats
Kazakhstan
Estat
Estat de l’Àsia central, fronterer amb la Xina per l’E, amb les repúbliques del Kirguizistan i l’Uzbekistan al S, la mar Càspia i una petita part del Turkmenistan a l’W i amb Rússia al N; la capital és Astana.
La geografia física El paisatge és format bàsicament per altiplans Les terres baixes comprenen un 30% del territori, les calmes i els replans un 50% i les muntanyes el 20% restant Així doncs, la major part del territori és ocupada per planes les de la Càspia i el Turan a l’W, el desert de Betpak-Dala al centre i la part meridional de la plana de la Sibèria Occidental al N A l’E i a l’W s’aixequen les muntanyes Altai i Targabatai, l’Alatau de Jungària i les cadenes muntanyoses septentrionals i occidentals de Tian Shan, amb altituds superiors als 4500 m Els rius de la plana del Turan han…
Kattegat
Estret marí
Estret de l’Europa septentrional que comunica la mar Bàltica amb la mar del Nord, entre Suècia i Dinamarca (península de Jutlàndia), a través de l’estret de Skagerrak al N i dels de Belt i Øresund al S.
L’amplada i la profunditat màximes són de 149 km i 94 m, respectivament
Karatau
Serralada
Serralada, contrafort nord-occidental del Tien Shan, situada al S del Kazakhstan.
Amb una altura màxima de 2 176 m, cims aplanats i vessants abruptes, té grans jaciments de fosforita
Jotunheimen
Serralada
Serralada del centre occidental de Noruega, al N de Bergen, la més alta de l’Europa septentrional.
El Galdhøpiggen 2 460 m i el Glittertind 2 470 m en són els cims més alts
Atyrau
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan.
Fundada el 1640 en el litoral N de la mar Càspia, a la riba del riu Ural i prop de la desembocadura Port fluvial Hi ha refineries de petroli, fàbrica d’alcohols sintètics, pesca i conserves
Gudenå
Riu
Riu de Dinamarca (158 km).
Neix a l' amt de Viborg, flueix en direcció SW-NE i després de banyar la ciutat de Randers desemboca pel Randers Fjord a la badia d’Ålborg, al Kattegat
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…
Anderlecht
Ciutat
Ciutat de la Regió de Brussel·les, Bèlgica, vora el Zenne.
És de fet un suburbi industrial i residencial de Brusselles Nucli industrial teixits, cuirs, productes químics i alimentaris, paper Entre els seus edificis rellevants cal esmentar la catedral gòtica del s XIV