Resultats de la cerca
Es mostren 4885 resultats
cogulló d’Estela
Muntanya
Contrafort meridional (1 847 m alt.) dels rasos de Peguera, fins al terme de Castellar del Riu (Berguedà), que domina la vall del riu Demetge.
l’Espunyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès al peu dels cingles de Capolat, ja al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…
les Esposes
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Esposes) del municipi de Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), encinglerat damunt la riba dreta de la riera de Cerdanyola, entre Guardiola de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola.
Espinalbet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), al vessant SE dels rasos de Peguera, a la capçalera del riu Demetge, sota el santuari de Corbera.
L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç
la Barceloneta
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallcebre (Berguedà), vora la carretera a Guardiola de Berguedà.
Balkhaš
Llac
Llac de la República del Kazakhstan.
Situat a l’estepa, s’estén en forma d’arc des dels contraforts dels Tarbagataj devers la frontera amb el Kirguizistan 605 km de longitud i 18 800 km 2 d’extensió El llac presenta una diferenciació E-W, passant d’aigua salada i d’una profunditat de 26 m a aigua dolça i a una profunditat de 6 a 8 m No té emissaris importants, perquè perden les aigües per l’estepa, el principal és l’Ili A l’hivern es glaça uns 130 dies La pesca en constitueix l’únic aprofitament econòmic Vora el llac hi ha la ciutat de Balkhaš 84 000 h est 1987
Bahía Blanca
Ciutat
Ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina, situada a les vores de la badia homònima.
És un nucli industrial important indústries derivades de l’agricultura i la ramaderia, tèxtils, de frigorífics i un centre comercial molt actiu, que centralitza l’exportació de llana, carn i blat de la Pampa meridional La ciutat no té port, però hom fa el comerç pels ports de Nacional, Ingeniero White, Galván, General Cerri i Belgrano on hi ha una base naval, cadascun d’ells especialitzat en un determinat producte Té refineria de petroli, oleoducte i gasoducte Centre d’ensenyament superior amb la Universidad Nacional del Sur, fundada el 1956 És un nus de comunicacions ferrocarril i carretera…
Bagà
Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç de Bagà, o prop Bagà) situada prop de l’aiguabarreig del Bastareny i del Llobregat, sobre la moderna població de Guardiola de Berguedà (Berguedà), propera a la vila de Bagà.
L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…
Bagà
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem N del Berguedà, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…
pantà de la Baells
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Llobregat, al congost de la Baells, dins els termes de Cercs, Vilada i la Quar (Berguedà).
Fou inaugurat el 1976 i té una capacitat per a 115 milions de m 3 d’aigua i un mur de contenció de 102 m d’alçada Regula l’aigua de Barcelona a més, hom l’aprofita per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat