Resultats de la cerca
Es mostren 18228 resultats
el Pentàgon
Instal·lació militar
Nom donat a la seu del departament de defensa i de l’estat major central de les forces armades dels EUA.
L’edifici, de forma pentagonal, fou construït a Arlington, prop de Washington, en 1941-43 El nom designa també la institució mateixa, és a dir, el poder militar dels EUA L’11 de setembre de 2001 patí un atemptat terrorista mitjançant un avió suïcida que destruí part de l’edifici i provocà nombroses víctimes
Pensacola
Ciutat
Ciutat de l’estat de Florida, EUA.
Port naval Indústries alimentàries i tèxtils Conquerida per la corona castellana el 1559, el comte de Galve hi fundà 1696 el port de Pensacola més endavant 1763 depengué de la sobirania britànica Reconquerida per Bernardo de Galve el 1819, fou incorporada als EUA
coll de Pendís
Collada
Depressió (1 786 m) de la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la serra de la Moixa, a l’W, i la del Moixeró, a l’E.
refugi de Pèira-roja
Excursionisme
Refugi forestal de la Vall d’Aran, al pla de Beret, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú.
rasos de Peguera
rasos de Peguera Paisatge del roc de Peguera al terme de Fígols Vell
© Fototeca.cat
Plec anticlinal de les serres prepirinenques exteriors, que s’eleva al NE de Berga.
Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…
bosc de Peguèra
Bosc de la Vall d’Aran, dins el municipi de Vilamòs, al vessant meridional de la muntanya d’Uishèra.
Peguera
El poble de Peguera, al terme de Fígols
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols Vell (Berguedà), situat a 1.701 m alt., a la capçalera de la vall de Peguera
, entre els rasos de Peguera
, al S, i la serra d’Ensija, al N, drenada pel riu de Peguera
, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera , on hi hagué el castell de Peguera , esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà al segle XV als Pinós baronia de Peguera L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic esdevingué sufragània de la de Fígols L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament de Peguera
Pedraforca
Vista del Pedraforca
© Marta Dòria
Muntanya
Muntanya de les Serres Interiors dels Prepirineus, que arrenca del Cadí en direcció SW, entre els municipis de Gósol i Saldes (Berguedà).
És un peduncle de 2,4 km de llarg, que de la Roca Roja 2038 m alt, té com a fites les collades del Teuler 2 081 m i del Verdet 2256 m i el Pollegó Superior, amb tres pics el cim Nord 2476 m, el Pollegó estricte 2506 m i el Calderer 2496 m Al sud, l’Enforcadura, que originà el nom de la muntanya 2356 m alt, serveix de trànsit al Pollegó Inferior 2444 m A llevant, el Pollegó Superior es prolonga fins al pic dels Cabirols 2442 m Aquesta muntanya, que separa les capçaleres del Llobregat riu de Gresolet i el Cardener aigua de Valls, és constituïda per un contrafort mesozoic considerat per alguns…
Pecos
Riu
Riu dels EUA (1 065 km).
Neix a la serralada Sangre de Cristo, a l’estat de Nou Mèxic, penetra a l’estat de Texas i desguassa al Río Bravo o Río Grande, ja a Mèxic