Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
Kustanaj
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan.
Situada a l’esquerra del riu Togol, hi predomina la indústria alimentària i lleugera
Kokčetav
Divisió administrativa
Oblast’ del Kazakhstan.
La capital és Kokčetav 141400 h est 1995
Granollers de Rocacorba
Granollers de Rocacorba
Josep Maria Viñolas Esteva
Poble
Poble fortament diseminat del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), al vessant W de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial Santa Maria és prop de l’antic castell de Granollers , centre de la baronia de Granollers
riera de Gotarra
Riera
Riera del Gironès, afluent de l’Onyar per l’esquerra.
Neix al massís de les Gavarres, dins el terme de Llagostera, i després de drenar els termes de Cassà de la Selva i de Sant Andreu Salou desemboca al seu collector, dins el de Campllong
cau de les Goges
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Sant Julià de Ramis (Gironès), on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (Paleolític superior); és un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el Solutrià a Catalunya.
el Gironès
Comarca
Comarca de Catalunya, situada en una zona de transició, entre el mar i la muntanya; cap de comarca, Girona.
La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…
torre Gironella
Història
Antiga fortificació de la ciutat de Girona, situada al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del palau del bisbe.
Esmentada ja el 1190, era la més important i la més alta de les torres gironines s’esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411 en la guerra civil del s XV sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467 Fou feta volar per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat en resten les ruïnes
regió de Girona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot