Resultats de la cerca
Es mostren 2822 resultats
Vantolra
Església
Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, del municipi de Navès (Solsonès), al N de Besora, entre les valls de la rasa d’Antigues i de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).
El lloc és esmentat ja al s XI com a pertanyent a la canònica de Solsona l’església és romànica Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l' hostal de Vantolra , prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cella o monestir de Sant Pere de Vantolra , que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat
Valls
Poble
Poble del municipi de Guixers (Solsonès), situat a la vall de l’aigua de Valls, després de passar l’estret de Vallpregona.
Vora l’antiga església parroquial Santa Maria, a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls , hi ha la casa del comú de Guixers
Vallmanya
© Fototeca.cat
Poble
Poble (573 m alt.) de Pinós (Solsonès), a l’E del terme, a l’esquerra de la riera de Vallmanya
, afluent, per la dreta, de la riera de Salo.
El nucli urbà, el més gran del municipi, és centrat per l’església parroquial Sant Pere, de la qual depèn la de Salo El lloc és esmentat el 1021 el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós
Vall-llonga
Masia
Masia del municipi de Navès (Solsonès), al límit amb el de Guixers, situada a la dreta del Cardener, al peu del tossal de Vall-llonga i de la mola de Lord, a la sortida de l’alta vall de Lord; el riu, en obrir-se pas entre l’esmentada mola i els contraforts occidentals de la serra de Busa, ha obert l’estret de Vall-llonga.
la Vall d’Ora
Poble
Poble (729 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de Móra.
El lloc és esmentat ja l’any 839
la Valldan
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), a l’extrem occidental del terme, a la vall de la riera de Valldan, tributària, per la dreta, del Segre, damunt la vila d’Oliana (Alt Urgell).
L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, al s XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer
Avellanosa
Caseria
Caseria del municipi de Riner (Solsonès), a la capçalera del torrent d’Avellanosa
, afluent, per la dreta, de la riera de Solsona.
mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…
Transoxiana
Geografia històrica
els Torrents
Poble
Poble disseminat (907 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), centrat a la parròquia de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), a l’E del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys