Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Čirčiq
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Taixkent, a l’Uzbekistan.
Situada a la vall del riu Čirčiq, afluent del Syrdarja, té indústria electroquímica, maquinària agrícola, indústria química i materials per a la construcció Sorgí el 1935, en ésser construïda la central hidroelèctrica al riu Čirčiq
Karši
Ciutat
Capital de l’oblast de Kaškadarja, a l’Uzbekistan.
Nucli industrial indústria tèxtil i alimentària i nus de comunicacions ferroviàries Centre d’ensenyament superior
Navoi
Ciutat
Ciutat de l’Uzbekistan, a l’oblast de Samarcanda.
Indústria química Central de gas
Taixkent
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’Uzbekistan i de l’oblast’ homònima.
Situada a la vall de Čirčik, té indústria mecànica, del metall i lleugera Hi termina l’oleoducte Dzarzak-Bukhara-Taixkent Centre d’ensenyament superior Centre comercial de les rutes de caravanes entre Europa i Orient, fou conquerida pels àrabs segle VIII i pels mongols segle XIII Més tard fou annexada pel kanat de Kokand 1814 i pels russos 1865, que la convertiren en capital de la nova governadoria general del Turquestan i construïren una nova ciutat europea al costat de la primitiva
Urgenč
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Coràsmia, a l’Uzbekistan.
És travessada pel riu Amudarja Fou fundada a mitjan segle XVII en traslladar-se al territori que ocupa actualment els habitants de l’antiga ciutat homònima situada uns 130 km al NW Fou un centre comercial important del kanat de Khiva, i actualment hi té una certa rellevància la indústria lleugera
Angren
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Taixkent, Uzbekistan, vora l’Akhangaran.
Mines de carbó Gasificació subterrània
Andižan
Ciutat
Ciutat de l’Uzbekistan, capital de l’oblast’ d’Andižan.
Centre agrícola de la fèrtil vall de Fergana, ocupat essencialment per les plantacions de cotó, s’ha convertit alhora en un centre industrial tèxtil i miner, a causa de l’explotació petrolífera de la regió
Olmaliq
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Taixkent, al SE de Taixkent, Uzbekistan.
Indústria metallúrgica
mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…
Džizak
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Uzbekistan, situada vora el canal de Južo-Golodnostepskij.