Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
depressió de Turgaj
Depressió
Depressió de l’Àsia Central, a la República del Kazakhstan.
Constitueix el límit nord de la depressió de Turan És drenada pel Turgaj i per l’Ul’kajak Té diversos llacs
depressió de Turan
Regió
Extensa regió plana, anomenada també plana turànica, de l’Àsia Central, que s’estén, en direcció SW-NE, des de les serralades de Koppeh Dāgh, al S del Turkmenistan, fins a la depressió de Turgaj, al Kazakhstan, a través de l’Uzbekistan.
Al NW és limitada per la mar d’Aral Consisteix, essencialment, en deserts sorrencs i argilosos És travessada pels rius Amudarja i Syrdarja
depressió de la Càspia
Depressió
Depressió de l’oblast’ d’Atyrau (Kazakhstan), al NE de la mar Càspia.
Tian Shan
Serralada
Serralada de l’Àsia Central que s’estén entre el sud del Kirguizistan i el Xinjiang, en sentit E-W, en una longitud d’uns 3000 km.
És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m
vpadina Karagije
Depressió
Depressió de l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
vpadina Žazgurly
Depressió
Depressió de l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
vpadina Kaundy
Depressió
Depressió de l’l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
Karynžaryk
Depressió
Depressió de l’l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
vpadina Basgurly
Depressió
Depressió de l’l’oblast’ de Mangghystaū (Kazakhstan), a l’E de la mar Càspia.
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…