Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ekibastuz
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Pavlodar, al Kazakhstan, situada al canal Irtysh-Karaganda.
Importants jaciments de carbó
Karatau
Serralada
Serralada, contrafort nord-occidental del Tien Shan, situada al S del Kazakhstan.
Amb una altura màxima de 2 176 m, cims aplanats i vessants abruptes, té grans jaciments de fosforita
Mangghystaū
Península
Península del Kazakhstan, que s’endinsa a la mar Càspia i forma part de l’oblast homònima.
La capital és Aqtaū 156 400 h est 1997 La superfície és generalment plana, amb algunes depressions al SW Karagije, 132 m sota el nivell del mar Té jaciments de petroli
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
Mugodžary
Serralada
Serralada de l’W del Kazakhstan.
Estesa de N a S 200 km, amb altituds de 657 m, constitueix una prolongació meridional dels Urals Hi neixen els rius Emba i Or’ i els afluents, per la dreta, de l’Irgiz Jaciments de carbó, níquel i coure
Betpak-Dala
Sector o indret
Regió estepària del Kazakhstan, situada entre els rius Sarysu, Ču i el llac Balkhaš.
És una plana de turons suaus caracteritzada per conques endorreiques salines que s’assequen a l’estiu El clima és continental, amb escasses precipitacions 200 mm l’any Per la banda del nord hi passa la línia de ferrocarril que travessa el Kazakhstan Té jaciments de coure, carbó, tungstè, estany, molibdè, quars i sal
Emba
Riu
Riu del Kazakhstan (680 km).
Neix a la serralada de Mugodžary i desguassa a la mar Càspia Al desert presenta una cadena de llacs poc salats que s’uneixen entre ells només a l’estiu, quan el riu no és glaçat Un 80% de la seva aigua prové del desglaç A la plana, prop de l’embocadura, hi ha importants jaciments de petroli
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
Kazakhstan
Estat
Estat de l’Àsia central, fronterer amb la Xina per l’E, amb les repúbliques del Kirguizistan i l’Uzbekistan al S, la mar Càspia i una petita part del Turkmenistan a l’W i amb Rússia al N; la capital és Astana.
La geografia física El paisatge és format bàsicament per altiplans Les terres baixes comprenen un 30% del territori, les calmes i els replans un 50% i les muntanyes el 20% restant Així doncs, la major part del territori és ocupada per planes les de la Càspia i el Turan a l’W, el desert de Betpak-Dala al centre i la part meridional de la plana de la Sibèria Occidental al N A l’E i a l’W s’aixequen les muntanyes Altai i Targabatai, l’Alatau de Jungària i les cadenes muntanyoses septentrionals i occidentals de Tian Shan, amb altituds superiors als 4500 m Els rius de la plana del Turan han…