Resultats de la cerca
Es mostren 6647 resultats
Goiás
Divisió administrativa
Estat del centre del Brasil, fronterer al N amb l’estat de Tocantins, a l’E amb els de Bahia i Minas Gerais, al S amb el de São Paulo i a l’W amb els de Pará i Mato Grosso.
La capital és Goiânia El tret principal del seu relleu és l’existència de les chapadas , de 500 m d’altitud mitjana cap al S el relleu és molt més elevat El clima és tropical amb estacions seca i plujosa ben marcades Les precipitacions són de 1 611 mm anuals, i la temperatura mitjana, a Goiânia, és de 22,8°C Els rius principals són l’Araguaia, el Paranaíba i el Tocantins El bosc és dens al N, mentre que al S domina la sabana L’evolució demogràfica ha estat ràpida a partir del 1920 gràcies al pla de colonització de la regió central del Brasil 826 000 h el 1940, 1 955 000 h el 1960, bé que…
Goiânia
Ciutat
Capital de l’estat de Goiás, a la regió central del Brasil.
És situada a l’altiplà central, a 764 m d’altitud Fundada el 1933 en substitució de l’antiga capital Goiás, ha experimentat un ràpid creixement demogràfic Centre comercial agrícola, ramader i miner Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade Católica de Goiás, fundada el 1959, i Universidade Federal de Goiás, el 1960
Ginestar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Ginestar, d’una extensió de 15,86 km 2 , és situat a la meitat meridional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, riu que fa de límit de tramuntana amb el terme de Benissanet A llevant i a migdia termeneja amb Tivissa, i al sector de ponent amb Rasquera al SW el límit segueix el curs irregular de la riera del Comte i Miravet al NW el termenal, que passa per la riba esquerra de l’Ebre, exclou de Ginestar el banc de sorra dit l’Illa, deixat pel riu El territori forma part de la cubeta o depressió de Móra, ja que és situat en la seva part meridional El sector NW…
Llaberia
Poble
Poble (700 m alt.) del municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), al vessant W de la serra de Llaberia, a la capçalera de la riera de Capçanes.
L’església parroquial Sant Joan Degollat és romànica segles XII-XIII i fou fortificada
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Limburg
Divisió administrativa
Província del NE de Bèlgica, de parla flamenca, que té per límit amb Holanda el riu Mosa.
La capital és Hasselt Comprèn dues regions naturals, separades pel riu Demer al N, la part oriental de Kempen, amb notables jaciments de carbó, i al S, la Hesbaye, agrícola, amb conreus de fruiters, bleda-rave sucrera, hortalisses i cereals Una àrea industrial s’estén al llarg del canal Albert, d’Anvers a Lieja, amb els centres de Lommel, Neerpelt, Overpelt i Bree, i una altra als voltants de la ciutat de Genk
Lieja
Divisió administrativa
Província de l’E de Bèlgica, a Valònia, fronterera a l’E amb Alemanya.
La capital és Lieja Comprèn diverses regions naturals la comarca d’Herve, al NE, d’hàbitat dispers i economia ramadera bovins, la Hesbaye, al NW, formada per plataformes calcàries, amb poblament agrupat i economia agrícola bleda-rave sucrera, cereals, i el sector meridional, comprès en gran part en el massís de les Ardenes, que culmina a Les Hautes Fagnes 694 m, i amb relleus allargats, sobretot al Condroz, tallats per valls encaixades i coberts de masses forestals És travessada pels rius Mosa, Amblève, Ourthe i Vesdre Comprèn dues àrees industrials destacades la situada entorn de Lieja, que…
Lieja
© O.T.Liege / Marc Verpoorten
Ciutat
Capital de Valònia i de la província homònima, Bèlgica, a la confluència dels rius Mosa i Ourthe.
Important nucli industrial, emplaçat en un encreuament de vies de comunicació El centre urbà, situat a l’esquerra del Mosa, comprèn dues parts el nucli primitiu, al N, veritable centre administratiu de negocis, i un altre sector al S, àrea de serveis comercials, hotels, professions liberals, etc La zona industrial s’estén amb preferència a l’àrea suburbana, a Ougrée, Seraing, Tilleur, Jemeppe i Flémalle Té foneries de ferro i acer, indústria del vidre, mineria de carbó, refineries de coure i zinc i fàbriques de ciment Universitat, fundada el 1817 Anomenada Leodum o Leodicum en l’època romana…
Leie
Riu
Riu de França i Bèlgica, afluent de l’Escalda (217 km).
Neix al N de França, a les muntanyes de l’Artois, i abans d’entrar a Bèlgica fa de frontera entre ambdós països Rega la plana de Flandes, on és navegable, i és aprofitat amb fins industrials
Jundiaí
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Situada al NW del Brasil, hi ha indústria tèxtil i metallúrgica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina