Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ourthe
Riu
Riu de Bèlgica, afluent del Mosa (132 km).
Neix a la regió de Luxemburg, travessa l’altiplà d’esquist de les Ardenes i desguassa al Mosa a Lieja És navegable uns 50 km
Haspengouw
Regió
Regió de Bèlgica, entre el Brabant i la frontera neerlandesa, limitada pel Mosa, al S, i la Campine, al N.
És formada per un baix altiplà cobert de dipòsits llimosos, que donen uns sòls molt fèrtils i en fan una de les àrees agrícoles més riques del país Hi ha conreus de cereals, bleda-rave sucrera, lli i farratge, i té ramaderia
Condroz
Regió
Regió de Bèlgica, entre el Mosa i l’Ourthe.
És un altiplà d’uns 300 m alt format per roques del Paleozoic inferior, travessat per alineacions paralleles de gresos cobertes de boscs Les valls són molt conreades civada, blat de moro, patates, farratge i blat, amb una considerable ramaderia boví i cavallí Hi ha explotació de gres i calcàries La densitat de població és baixa i disseminada al llarg de les vies de comunicació Les ciutats més importants són Dinant i Ciney
Namur

Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
alts del Golan
Altiplà
Altiplà de l’extrem SW de Síria, a l’E del Jordà i de la mar de Galilea.
Sota domini turc durant quatre segles, després de la Primera Guerra Mundial passaren al territori de Síria administrat per França Acabada la Segona Guerra Mundial, s’integraren a la República de Síria Fortificats en part per aquesta 1949, foren ocupats per Israel 1967-74 arran de la tercera guerra araboisraeliana i, pel seu valor estratègic, l’estat d’Israel convertí la zona en un contrafort defensiu de primer ordre en el conflicte que manté amb la veïna Síria El 1974 un acord entre Síria i Israel feu que l’ONU hi enviés forces, les quals s’han installat entre les dels dos estats La part…
Famenne
Regió
Comarca de Bèlgica, a les províncies de Luxemburg i Namur, a l’altiplà de les Ardenes, al sud del Condroz, entre les valls dels rius Lesse i Ourthe.
És d’economia bàsicament agrícola cereals, farratge i ramadera bovins El centre comarcal és Marche-en-Famenne
Amman
Ciutat
Capital de Jordània i del muḥāfaẓa homònim, situada al N del país vora el vadi Zerga, al límit occidental de l’altiplà d’Aràbia, que la separa de la depressió de la mar Morta.
Fou escollida com a capital per la seva situació, l’any 1946, en assolir el país la independència respecte a la Gran Bretanya És el principal centre administratiu, industrial i comercial de Jordània Al costat de la ciutat vella s’ha desenvolupat la ciutat moderna, de caràcter europeu, amb amples avingudes i carrers rectes, vorejats d’alts edificis La ciutat creix actualment d’una forma molt ràpida, a causa, en gran part, de l’arribada de refugiats àrabs procedents d’Israel Les activitats es basen en les manufactures del tabac, tèxtils, alimentàries, del cuir i en la fabricació de ciment…
Palestina

Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria.
També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…