Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
les Ardenes
Regió
Regió natural que s’estén sobre la part oriental de Bèlgica, el nord de Luxemburg i el departament francès d’Ardenes.
El conjunt és format per un massís paleozoic completament arrasat per l’erosió i constituït sobretot per esquists, gresos i filites quarsoses Són molt característiques les plataformes d’erosió, restes del peneplà antic La descomposició dels esquists ha produït un sòl argilós, impermeable, que forma zones entollades, amb briòfits i la consegüent acumulació de torba, que fou utilitzada durant molt de temps com a material de combustió Les Hautes Fagnes i la plataforma del Baraque Michel són les més grans d’aquestes àrees pantanoses Els més coneguts d’Europa, ocupen extenses àrees amb abundants…
Sambre
Riu
Riu de Bèlgica i del nord de França, afluent, per l’esquerra, del Mosa (192 km).
Neix a les Ardenes occidentals i desemboca al Mosa a Namur
Ourthe
Riu
Riu de Bèlgica, afluent del Mosa (132 km).
Neix a la regió de Luxemburg, travessa l’altiplà d’esquist de les Ardenes i desguassa al Mosa a Lieja És navegable uns 50 km
Bastogne

El Museu de la guerra de Bastogne
© Tempora
Ciutat
Ciutat de Bèlgica, a la província de Luxemburg (13.739 h [2001]).
Durant l’ofensiva alemanya de les Ardenes desembre del 1944, la 101 divisió nord-americana transportada per aire hi resistí aferrissadament finalment el cercle fou trencat per l’ofensiva de Patton
Malmédy

Malmédy El Centre Històric Baugnez 44, en record de la batalla de les Ardenes
© Baugnez 44 Historical Center
Luxemburg
Divisió administrativa
Província del SE de Bèlgica.
La capital és Arlon 22 209 h 1989 La major part és situada en el massís de les Ardenes, tallat per profundes valls, i és drenada principalment pels rius Semois i Ourthe El clima és continental rigorós, més suavitzat a les valls La població és dispersa, amb una densitat de 50 h/km 2 1983, baixa en relació amb la del país 323 h/km 2 1983 Els principals recursos de la regió són la ramaderia bovina i l’explotació forestal a les valls, més fèrtils, hom conrea fruiters Té mines de ferro, que donen lloc a tres aglomeracions mineres i siderúrgiques importants Athus, Musson i Halanzy, a l’extrem…
Lieja
Divisió administrativa
Província de l’E de Bèlgica, a Valònia, fronterera a l’E amb Alemanya.
La capital és Lieja Comprèn diverses regions naturals la comarca d’Herve, al NE, d’hàbitat dispers i economia ramadera bovins, la Hesbaye, al NW, formada per plataformes calcàries, amb poblament agrupat i economia agrícola bleda-rave sucrera, cereals, i el sector meridional, comprès en gran part en el massís de les Ardenes, que culmina a Les Hautes Fagnes 694 m, i amb relleus allargats, sobretot al Condroz, tallats per valls encaixades i coberts de masses forestals És travessada pels rius Mosa, Amblève, Ourthe i Vesdre Comprèn dues àrees industrials destacades la situada entorn de Lieja, que…
Eupen i Malmédy
Regió
Regió de les Ardenes, Bèlgica, a la frontera amb Alemanya.
Pertanyent a Bèlgica des del tractat de Versalles 1920, la majoria de la població és de parla alemanya Del 1940 al 1945 fou annexada a Alemanya
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…
Famenne
Regió
Comarca de Bèlgica, a les províncies de Luxemburg i Namur, a l’altiplà de les Ardenes, al sud del Condroz, entre les valls dels rius Lesse i Ourthe.
És d’economia bàsicament agrícola cereals, farratge i ramadera bovins El centre comarcal és Marche-en-Famenne