Resultats de la cerca
Es mostren 382 resultats
Sabah
Divisió administrativa
Estat de Malàisia.
La capital és Kota Kinabalu 208 484 h est 1997 Situat a l’extrem septentrional de l’illa de Borneo, és un estat muntanyós amb l’alçada màxima al mont Kinabalu 4 175 m La població 35 h/km 2 est 1997, es dedica principalment a l’agricultura arròs, tabac, cafè, mandioca, la pesca, la ramaderia i l’explotació forestal Destaquen els ports de Kota Kinabalu, Sandakan i Lubuan Fou una colònia britànica del 1881 al 1963, any que s’integrà a Malàisia
Datu
Badia
Badia de l’illa de Borneo, a l’estat de Sarawak, Malàisia.
S'estén entre el cap Datu, a l’oest, i la desembocadura del Rajang, a l’est Al fons hi ha la ciutat de Kuching
Labuan
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, a la mar de la Xina Meridional, al NW de Borneo, pertanyent a l’estat de Malàisia Oriental, al districte de Sabah.
Jaciments de carbó, ramaderia i pesca La capital és Victoria 4 964 h 1970
Kuala Terengganu
Ciutat
Capital de l’estat de Terengganu, Malàisia.
Port a la mar de la Xina Meridional Treball artesanal de teixits i cuir
Kota Baharu
Ciutat
Capital de l’estat de Kelantan, Malàisia.
Centre d’una regió molt poblada Hi ha indústria tèxtil i alimentària
Kedah
Divisió administrativa
Estat de Malàisia, que comprèn les illes Langkawi.
La capital és Alor Setar 124 412 h est 1991
Johor Baharu
Ciutat
Capital de l’estat de Johor, Malàisia.
És un centre comercial, i hi ha indústries de conserves vegetals
Alor Star
Ciutat
Ciutat de Malàisia, capital de l’estat de Kedah, vora el riu Kedah.
Centre administratiu i comercial de l’estat, és el principal mercat arrosser, connectat per ferrocarril amb Kuala Lumpur i l’istme de Kra Aeroport
la Via Augusta
L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…